Llibertat d'elecció

John Coltrane.

"Malgrat haver mort el 1967, John Coltrane segueix essent la viva prova que els humans tenim llibertat d'elecció entre una consciència expansiva i la cultura escombraria amb ànim de lucre". Amb aquesta frase enceta Michael Simmons la seva crítica d'"Offering: Live at Temple University" (2014), enèssim directe de John Coltrane editat a títol pòstum -i una autèntica meravella, com era d'esperar-. L'article, publicat a l'edició d'octubre de Mojo, té un to marcadament superlatiu, però en absolut em sembla exagerat tenint en compte que parla de Coltrane. En qualsevol cas, la cita en qüestió ens hauria de fer reflexionar. Perquè, en efecte, l'ésser humà disposa de total llibertat a l'hora d'escollir entre la porqueria i la substància. La gran incògnita és per què tantes vegades s'acaba decantant per la primera. Per què els cinemes despatxen quantitats indecents de crispetes quan projecten pel·lícules banals sobre ressaques a Las Vegas, i en canvi es troben buits quan s'hi projecten autèntiques obres mestres. Per què tanta gent escolta manufactures mediocres quan li resultaria molt més enriquidor escoltar a Coltrane, a Jimi Hendrix o a Brian Wilson. Enigmes retòrics.