Difícil d'etiquetar el darrer disc de
Robert Plant. Afroblues, folk lisèrgic i tot allò que caigui a les seves mans en un redemptor salt endavant. Una obra majúscula i la reafirmació d'una trajectòria tan aplaudida com poc reivindicada. La que Plant ha mantingut més enllà d'uns
Led Zeppelin que li van petits a aquestes alçades. No en vol saber res. Ho ha repetit per activa i per passiva. I pel que sembla tampoc vol saber res de les textures Americana que va cultivar al costat d'
Alison Krauss. Per això ha posat fi al seu exili nord-america i ha tornat a la Gran Bretanya, reunint-se amb vells coneguts i fent allò que més bé sap fer. Mirar endavant, assumir riscos i no fer cas a ningú que no sigui ell mateix i el seu esperit aventurer. I de la mateixa manera que la fi justifica els mitjans, la música acaba imposant-se a tota nostàlgia mal gestionada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada