Hi ha coses que no acabo d'entendre -bé, de fet sí que les entenc; massa bé i tot, les entenc-. Durant els darrers anys, cada vegada que el procés sobiranista català ha arribat a les institucions europees, algun dels alts funcionaris d'aquest invent mal fet que és la Unió Europea, l'ha despatxat dient que es tractava d'un afer intern de l'Estat Espanyol. I és clar, la UE no intervé en els afers interns dels seus estats membres. En canvi, davant la crisi -econòmica i financera, però sobretot social i humanitària- que s'està vivint a Grècia, a personatges com el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, o fins i tot el mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, els ha faltat temps per córrer a dir al poble grec què ha de votar en el referèndum convocat pel Primer Ministre hel·lè, Alexis Tsipras. De fet, Juncker ha anat més lluny i fins i tot ha reclamat a Tsipras que faci campanya a favor del Sí. Potser és que, com apuntava al principi, hi ha coses que no acabo d'entendre. Però és que a mi això em sembla precisament allò que la UE sempre presumeix de no fer (com a mínim, quan així li convé): intervenir en un afer intern d'un dels seus estats membres. I no tan sols això: el senyor Juncker fins i tot ha tingut l'atreviment i la barra de dir a un cap d'estat escollit democràticament allò que ha de fer des del seu executiu. Insisteixo, potser és que sóc idiota i no sé entendre certes coses, però diguin el que diguin el malcarat de Juncker i el seu amic Rajoy, aquesta no és l'Europa que m'havien explicat de petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada