Diu la nota promocional d'"Hydrangea" (2017) que Marion Harper s'ha fet gran. Que ja no és aquella nena de 17 anys que un bon dia va decidir mostrar al món la música que feia a la seva habitació. La nota en qüestió parla de maduresa, de creixement i d'una evolució sorprenent. I si bé és cert que les notes promocionals tendeixen per naturalesa a la hipèrbole, també ho és que tot el que acaben de llegir és tan cert com constatable. Harper ha passat en tan sols quatre anys de ser una promesa en boca d'uns quants a haver-se consolidat com un dels grans valors a l'alça de l'indie català encapçalant tota mena de rànquings, acumulant incomptables guardons, omplint sales i teatres i col·locant les seves cançons a la banda sonora d'una popular sèrie televisiva -la segona temporada de Cites (2016)-. De seguida s'ha dit tot el que aquesta noia pot explicar amb tan sols 21 anys, però és que a sobre acaba de despenjar-se amb un segon disc que condensa fites passades i comença a dibuixar un futur ara ja inqüestionable.
Els secrets de Harper són dos. El primer, les cançons. Peces que sonen a moltes coses que tots hem escoltat moltes vegades però a la vegada evoquen novetat i una personalitat tan definida com atrevida i oberta als reptes. El segon, formar part de l'escuderia de Luup Records, un petit segell independent que més o menys a la vegada que la pròpia Harper ha demostrat que és capaç de fer coses molt grans. Tan grans, de fet, com aquest "Hydrangea" on la d'Hostalric presumeix d'un poder i una seguretat que mai abans havia exhibit, però sobretot d'un repertori ideal per a rebentar festivals de qualsevol mida, rànquings de publicacions amb bon gust, llistes d'èxits i fins i tot alguna pista de ball. Vuit temes que adopten l'electrònica com a fil conductor, que es beneficien de la producció d'Aleix Iglesias -el factor Luup- i evoquen noms com els de Lorde, The XX o M83 -amb aquests últims ha compartit escenari-. Vuit talls que tant poden convidar a l'èxtasi com adoptar formes hipnòtiques, oníriques i fins i tot clarobscures. Vuit peces que conjuguen reflexió, introspecció i unes ganes boges de menjar-se el món. Això últim és només qüestió de temps.
Més informació:
Marion Harper / Luup Records
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada