The Legend of Burning Man

La representació de "The Legend of Burning Man", la nit passada al TAG.

Ahir a la nit vaig assistir a la representació de "The Legend of Burning Man" al Teatre Auditori de Granollers (TAG). Es tracta de l'última producció de la companyia barcelonina Insectotròpics. Un muntatge que alterna i combina disciplines com el teatre, la dansa, la música electrònica, el videoart o les arts plàstiques. Una performance polièdrica que desenvolupa la seva acció en quatre espais diferenciats al voltant dels quals el públic pot moure's al seu aire. Un retrat colpidor del món contemporani amb una estètica post-industrial, distòpica, ciberpunk en ocasions, a mig camí de Laibach, Einstürzende Neubaten i La Fura dels Baus. La societat de l'espectacle de Debord portada a l'extrem per unes xarxes socials que tant poden fer viral una acció de protesta individual com transformar qualsevol tragèdia humana en entreteniment per a les masses. Metafòrica resulta l'escena dels nens fent-se selfies mentre transporten un mort en una marxa funerària. I reveladora la manera com Insectotròpics aprofiten l'espai, trenquen la barrera entre artistes i espectadors, i parteixen d'un episodi concret -el moment en què Mohamed Bouazizi es va autoimmolar per a denunciar la brutalitat policial i la precarietat econòmica que patien els joves tunisians, desencadenant la Primavera Àrab i tot el que ha vingut després- per a passar revista a un món tan complex com absurd.