The Frantics: Jim Manolides, Chuck Schoning, Bob Hosko, Don Fulton i Ron Petersen. |
Em faig creus que Quentin Tarantino encara no hagi rescatat aquesta peça en cap de les seves pel·lícules. Me'n faig creus perquè conté molts dels elements que conformen l'imaginari sonor del cineasta: una banda de culte pràcticament oblidada, essències frontereres i un tema que conjuga sensualitat i misteri al més pur estil d'Uma Thurman a "Pulp Fiction". "Werewolf" (1960) va ser l'únic single que va arribar a editar The Frantics, una formació instrumental de Seattle que es va mantenir activa entre 1955 i 1965 aproximadament, va compartir escenaris però no pas fortuna amb veïns tan il·lustres com The Ventures i va arribar a servir com a banda d'acompanyament a tot un Bobby Darin durant la gravació del senzill "Dream Lover" (1959).
Malgrat etiquetar-se sovint com a exponent primitiu de la música surf, gènere amb el qual comparteix moltes similituds, el cert és que les coordenades de "Werewolf" es troben més a prop del rock'n'roll instrumental de Link Wray o fins i tot els primers Wailers. Ritme tribal, atmosfera nocturna, guitarres carregades de twang i pistes vocals que donen veu a l'home llop titular amb forma d'onomatopeies i un breu monòleg introductori. Va veure la llum a través del segell local Dolton Records i en dues edicions que es diferenciaven en les respectives cares b. En una hi figurava "No Werewolf", que era exactament la mateixa gravació de "Werewolf" sense les pistes vocals. A l'altra s'hi trobava "Checkerboard", un animat rock'n'roll de tall molt més tradicional amb saxofon inclòs i uns patrons més o menys ajustats al cànon de l'aleshores incipient surf music.
The Frantics -de vegades citats també com The Four Frantics- van arribar a enregistrar gairebé una trentena de talls per a Dolton, tot i que la majoria van romandre inèdits fins a la publicació del recopilatori "The Complete Frantics on Dolton" (2004) -actualment es troba descatalogat i cotitza a l'alça al mercat del col·leccionisme-. Com a curiositat, per les seves files hi van arribar a passar Jerry Miller i Bob Mosley abans d'anar-se'n a San Francisco i formar Moby Grape -cap dels dos és present al single en qüestió-. Pel que fa a "Werewolf", bandes com The Cramps n'han reivindicat la influència i és relativament fàcil de localitzar en recopilatoris de surf, rock instrumental i similars. La seva proximitat amb l'òrbita surfera i la seva temàtica màgica i misteriosa fan d'aquest tema el millor complement per a una nit de bruixes estiuenca com la d'avui. Bona revetlla de Sant Joan a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada