dijous, 14 de juny del 2018

50 anys d'"In-A-Gadda-Da-Vida"


La introducció de teclat que sembla donar la benvinguda a una catedral gòtica. La mastodòntica base rítmica que entra com un buldòzer. El riff de guitarra que es fon amb la misteriosa i fins i tot amenaçadora línia d'orgue, tot deixant anar capes i més capes de fuzz. La veu profunda de Doug Ingle destil·lant altes dosis sexe, fum i suor. I els gairebé quinze minuts d'improvisació, inclòs un dels solos de bateria més llargs que mai s'han enregistrat en un estudi, que fa d'"In-A-Gadda-Da-Vida" un dels talls més paradigmàtics del rock psicodèlic. Un dels ponts, de fet, que enllacen aquest gènere amb discursos com el progressiu o el heavy metal, que es trobaven encara en fase embrionària quan aquest tema va veure la llum.

"In-A-Gadda-Da-Vida" és també la peça més emblemàtica i reconeguda d'Iron Butterfly. La que titula el seu segon àlbum i n'ocupa la cara b sencera. I tot un contrast amb les tonalitats més amables i lluminoses de la cara a, composta per cinc temes que responen a les credencials de la banda californiana sense desviar-se excessivament dels paràmetres coloristes del pop àcid de l'època. Títols com l'inicial "Most Anything You Want", "Are You Happy" o "Termination", tots ells himnes en potència per als nens de les flors i a la vegada preàmbuls de l'orgia sònica que descobrirà l'oient al donar la volta al plàstic.

Tant l'àlbum com el single van veure la llum tal dia com avui de 1968. Per tal d'adaptar el segon al format 45rpm, el productor Jim Hilton va dur a terme una operació gairebé quirúrgica que va consistir en retallar tots els solos i improvisacions de la peça en qüestió, reduint la seva durada a poc menys de tres minuts. Des d'aleshores "In-A-Gadda-Da-Vida", la cançó, ha estat versionada per multitud de bandes que van de Boney M. a Slayer passant per Siniestro Total -la lectura més sorprenent és la dels primers, però tampoc té desperdici la d'Slayer, inclosa a la banda sonora de "Less than Zero" (1987)-, i fins i tot ha donat lloc a una de les escenes més ben trobades de la història de The Simpsons. Celebrem el seu 50è aniversari amb tots els excessos que requereix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada