 |
| Ry Cooder - Foto Joachim Cooder. |
"Everybody Ought to Treat a Stranger Right". Tothom hauria de tracter bé un foraster. Un vell cant espiritual de
Blind Willie Johnson que
Ry Cooder ha rescatat i reinterpretat al seu darrer disc d'estudi, un
"The Prodigal Son" (2018) on el californià recupera tota una sèrie de peces de temàtica religiosa que formen part del cànon sonor dels Estats Units. Tal i com sol ser habitual tractant-se de qui ens ocupa la cosa no té desperdici, però si m'he fixat especialment en la peça en qüestió és per la nova dimensió que adquireixen els versos de Johnson en aquests temps que corren. Temps en què forasters que fugen de la misèria i la guerra són rebutjats en aquesta Unió Europea a la qual sempre li falta temps per omplir-se la boca de drets humans i altres mantres estèrils a la pràctica. Una de les grans vergonyes del món contemporani, i una d'aquelles peces que malgrat el pas del temps segueixen assenyalant l'ara i l'aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada