Ja fa tres anys que Obrigada van lliurar el seu segon disc, un "Rectory / To Disagree /" que eixamplava la base punk inicial dels vallesans amb mirades gens dissimulades al post-hardcore d'uns Hüsker Dü i al rock alternatiu d'uns Replacements. Coordenades que referma ara un tercer plàstic, "Far enllà" (2018, El Mamut Traçut / Hidden Track), on el grup sona més compacte del que mai ho havia fet a l'estudi de gravació. Repeteix a les tasques de producció Aleix Prats (Illa Carolina), i sorprenen especialment talls com "Requiem (and Still yet to Become)" o "Tardoral". El primer destapa la vessant més densa i rocallosa d'una banda que s'acosta per moments al rock monolític d'uns Soundgarden o uns Audioslave. El segon és un instrumental en clau post-rock que podria introduir nous colors al ventall discursiu d'Obrigada. Més informació aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada