Avui fa deu anys que The War On Drugs van publicar el seu debut discogràfic. Un "Wagonwheel Blues" (2008) amb què els nord-americans definien les bases del seu discurs i començaven a guanyar-se la simpatia tant del públic com de la premsa especialitzada. Una revista britànica va arribar a definir-los com una barreja entre la E Street Band de Bruce Springsteen i The Jesus and Mary Chain. Amb els anys acabarien de polir i arrodonir el seu so, mantenint les essències springsteenianes (i dylanianes) en un extrem i orientant l'altre cap a l'hipnotisme kraut d'uns Kraftwerk o uns Neu!. I si bé és cert que "Wagonwheel Blues" és un plàstic més aviat discret en comparació amb tot el que ha vingut després, també ho és que obres tan indiscutibles com "Lost in the Dream" (2014) o "A Deeper Understanding" (2017) en són conseqüència directa. També és l'únic àlbum que TWOD van arribar a enregistrar amb Kurt Vile encara a bord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada