La cultura popular i tradicional com a base del teixit social d'una comunitat, però també com a espai de llibertat i d'alliberament –d'empoderament, que se'n diria ara-. Aquesta setmana he parlat amb una persona que un bon dia va decidir marxar del seu poble perquè sentia que no hi encaixava a causa de la seva orientació sexual. Ara ja fa un temps que hi torna a viure, i afirma haver trobat en el ball de gitanes una via per reconnectar amb l'entorn on va créixer. Posa com a exemple el fet d'haver pogut ballar a plaça amb la seva parella del mateix sexe sense haver-se sentit jutjat ni observat per ningú.
Es dona la casualitat que aquesta persona i jo som del mateix poble –Cardedeu-, que ens coneixíem de tota la vida i que vam perdre el contacte justament quan ell va marxar. Per això m'he sentit interpel·lat per la seva història. I per això l'he volgut explicar en aquest article que publiquem avui a El 9 Nou del Vallès Oriental, on ens fixem en les parelles no mixtes que ballen gitanes. "Quan un espai com el ball de gitanes vol ser excessivament tradicional corre el risc de deixar de ser popular", alerta a la mateixa peça una jove balladora de Sant Celoni. La seva afirmació es podria aplicar a molts àmbits, i certament convida a reflexionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada