dijous, 2 de març del 2023

Disposat a canviar el món

ALBERT MARQUÈS amb KEITH LAMAR
Teatre Auditori de Granollers
1 de març de 2023

La cultura com a reflex del propi entorn però també com a eina per transformar-lo. La nit passada, durant la presentació de "Freedom First" (2022) al Teatre Auditori de Granollers, Albert Marquès va tornar a donar veu a Keith LaMar, qui va intervenir en directe per via telefònica des d'un corredor de la mort a l'estat nord-americà d'Ohio. I també va donar veu a tres reclusos de la presó de Quatre Camins que van explicar una realitat, la seva, tan propera a nosaltres però alhora tan llunyana –tots tres van intervenir a través de talls de vídeo-. La música també serveix (o hauria de servir) per aquestes coses.

El pianista vallesà –establert a Nova York-, que jugava a casa, va comptar amb el suport del quartet que l'acompanya habitualment, completat per Manel Fortià (contrabaix), Erin Corine (veu i flauta) i Marc Ayza (bateria). Va centrar bona part del repertori en "Freedom First", amb Corine entonant els versos de LaMar fins que aquest va entrar en directe per recitar "Calling All Souls", "Be Free" i "Tell'em the Truth" sobre un coixí de jazz sideral amb un fort pòsit espiritual. Tot seguit, la mateixa Corine va dedicar a tota la comunitat afroamericana una oportuna lectura d'"Strange Fruit", el clàssic de Billie Holiday, amb el piano de Marquès com a únic reforç, abans d'enfilar tota la banda "On Living", novament amb la veu de LaMar si bé aquest cop a través d'una pista d'àudio.

El concert es va acabar a ritme de gòspel amb el quartet sencer cantant a capella l'estàndard "Woke Up This Morning (With My Mind Stayed On Freedom)". Un himne de la lluita pels drets civils als Estats Units que Corine –veu solista- va entonar com un cant d'esperança. El de qui malgrat tot no s'ha rendit. El de qui des d'un lloc tan fosc com el corredor de la mort –i a menys d'un any de la data prevista de la seva execució-, encara és capaç de treure forces per obrir escletxes de llum a través del jazz i la poesia. "Si en Keith encara creu que és possible sortir-se'n, com no ho he de creure jo?", va sentenciar el pianista durant un col·loqui posterior. Només podrà canviar el món qui estigui disposat a fer-ho. I Marquès és dels que van a totes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada