Ens trobem ara davant onze pistes que oscil·len entre el rock'n'roll amb dosi extra d'injecció elèctrica –aquí tenim les magnífiques "I Walk with You", "The World (Is in Trouble Now)" i "Chevrolet"- i les formes més reposades del folk rock –els simpàtics aires fifties de "Love Earth", el dinàmic rhythm & blues d'"Overhead" i aquest himne a baixa fidelitat que és "This Old Planet (Changing Days)"-. El fil conductor, el discurs ecologista de qui fa també molts anys que va prendre consciència de l'impacte de l'activitat humana sobre el planeta, i de la necessitat de revertir-lo abans que sigui massa tard. Produeix Rick Rubin –i es mantenen a bord Nils Lofgren, Billy Talbot i Ralph Molina-.
Més enllà del ritme frenètic de la seva producció discogràfica, Young també ha estat d'actualitat aquests darrers dies per un comunicat emès a través de la seva pàgina web, on carrega sense embuts contra l'encariment descontrolat –i obscè- dels preus de les entrades dels concerts de gran format. Una problemàtica que ve de lluny però s'ha fet encara més evident amb la represa post-pandèmica –assolint xifres tan inassumibles per a la majoria de butxaques com impensables fa pocs anys-. "Les gires de concerts ja no són divertides", afirma referint-se a aquests esdeveniments tal com els solíem entendre abans d'esdevenir productes financers. "S'ha acabat. Els vells temps han passat", sentencia. Una frase tan demolidora com encertada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada