Difícilment rebentarà les llistes d'èxits d'un món ja definitivament –i malauradament- entregat als productes efímers i de consum ràpid, però si parlem estrictament de música –i més concretament de rock i de tots els seus registres perifèrics- no hi ha cap dubte que Larkin Poe és un dels grups del moment. La banda que encapçalen Rebecca i Megan Lovell ja forma part d'aquella tradició de músics que han sabut sonar contemporanis –i amb veu pròpia- tot mantenint-se fidels a unes arrels tan profundes com les del blues i tots els seus derivats.
Les de Calhoun, Georgia, publicaven la tardor passada el seu sisè àlbum, "Blood Harmony" (2022), al mateix temps que anunciaven una gira mundial que va començar el mes de gener als Estats Units i que les mantindrà ocupades fins a finals d'aquest 2023 –el penúltim concert serà el 7 de novembre a la sala Razzmatazz de Barcelona-. Sí, aquelles germanes que no fa pas tants anys ens sorprenien tocant versions des de casa seva, anuncien ara concerts a pràcticament un any vista en sales de gran capacitat –i fins i tot posen a la venda passis VIP a preus obscens, però aquest seria un altre tema, signe dels temps que està vivint la indústria de la música en directe-.
Sigui com sigui, ve de gust assistir a un concert d'una banda que mai havia sonat tan fresca, sòlida i segura d'ella mateixa com en aquestes onze pistes. Un repertori que conjuga la pantanosa electricitat de la peça titular amb aquest cant a les bondats de la seva terra que és "Southern Comfort", el country rock urgent de "Georgia Off My Mind" amb la disbauxa glam d'"Strike Gold", el rock'n'roll sense adulterar de "Kick the Blues" amb la musculatura hard rock de "Summertime Sunset", o la crepuscular balada "Lips as Cold as Diamond" amb aquest himne d'estadi que podria esdevenir perfectament "Bad Spell" –a Jack White li hauria d'encantar-. Serà o no serà el seu millor disc, però a veure qui s'atreveix a portar-li la contrària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada