El valor de qui toca al carrer

Una heroïna quotidiana, ahir a la tarda al centre de Granollers.

Posats a visibilitzar altres realitats (com se'n diria ara), la meva imatge d'aquest 8 de març és la d'aquesta dona fent música a la plaça de Maluquer i Salvador de Granollers. Sol ser-hi gairebé cada dia, tocant versions d'èxits de la música pop d'aquí i d'allà, i ahir no va ser menys. Si els músics solen ser per definició un col·lectiu precari i socialment menystingut, els que toquen al carrer són directament l'esglaó més feble de tota la cadena.

Herois (i heroïnes) quotidians capaços d'aportar pinzellades de color en aquests mosaics tan grisos que són els centres de determinades ciutats qualsevol dimecres a mitja tarda. I tot plegat, davant la indiferència generalitzada d'una massa social tan pragmàtica com avorrida de la seva pròpia rutina. Cal tenir-ne ganes però sobretot cal ser valent, per tocar al carrer a canvi d'unes monedes –de bitllets ja ni en parlem-. I els músics com aquesta dona ho són molt.