Estic aprofitant aquest viatge al Sud dels Estats Units per visitar les tombes d'alguns músics que per mi signifiquen pràcticament mitja vida. El cas de B.B. King és especial. Perquè és l'únic a qui vaig arribar a veure en directe.
Quan tenia 16 anys, la meva mare em va portar a un concert seu. El dia abans havia vist per primer cop els Rolling Stones, i allò va ser més que la cirereta del pastís. Una experiència de les que no s'obliden.
No recordo ben bé com, em vaig posar a primera fila. I vaig flipar. Veure els Stones en un estadi havia estat la hòstia, però tenir a B.B. King a pocs metres de mi, veure actuar d'aquella manera un senyor que pràcticament podia ser el meu avi, m'ho va remoure tot.
El vaig tornar a veure actuar en diverses ocasions, i en cada una vaig tornar a vibrar com el primer dia. Mai oblidaré com va fer emmudir tot un Palau Sant Jordi durant una interpretació amb caràcter definitiu de "Key to the Highway". Gràcies per tant, Mr. King.
Indianola, Mississippi, març de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada