La fotografia l'he fet al Legends, al costat del Ryman Auditorium. Tan bon punt he entrat, un dels músics ha vist la meva samarreta de Johnny Cash i la banda m'ha dedicat "Man in Black". És el títol de la cançó que surt a la mateixa samarreta.
S'ha de ser refotudament bo, i s'han d'haver estudiat (i assajat) moltes cançons, per poder fer una cosa així. Els músics que he vist actuar aquest matí ho eren, de bons, i no els queien els anells a l'hora d'actuar per propines en un bar on, les coses com siguin, el públic era generós. Quan han acabat de tocar els he demanat el nom del grup, i m'han dit que encara no en tenien.
Tot plegat m'ha recordat que jo vinc d'un país on qualsevol gamarús amb unes quantes visualitzacions a TikTok es considera artista, on hi ha grups que venen samarretes amb els seus noms logotipats abans fins i tot d'haver actuat en directe, i on abunden els genis torturats que no poden "fer cultura" si no els cau una subvenció del cel.
D'altra banda, Nashville no té ni molt menys la quantitat ni el volum de macrofestivals que tenim a Barcelona, però en canvi els músics que es formen a la ciutat disposen d'un circuit de sales inabastable on anar a tocar. I aquestes sales, pel que tinc entès, solen omplir-se cada dia. Petits grans detalls que importen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada