Aquest matí, sortint de Montgomery, Alabama, en direcció a Mississippi, he sintonitzat una emissora de música country a la ràdio. Mentre la carretera s'anava obrint camí entre els paisatges cada cop més pantanosos del Deep South, ha sonat "On the Road Again", el clàssic de Willie Nelson, més oportú que mai en aquell precís moment.
Un dels grans plaers que m'està donant aquest viatge és escoltar la música que acostumo a posar a casa, dins del seu propi context. Havia estat diversos cops als Estats Units, però encara no havia pogut visitar mai el Sud. Una regió geogràfica que ha alimentat el meu imaginari des que tinc ús de raó a través de llibres, discos i pel·lícules, i que ha resultat ser tal com sempre me l'havia imaginat. Ser aquí no és només un somni fet realitat, era sobretot un deute que tenia pendent amb mi mateix.
Escric aquest post des de Natchez, a la riba oriental del Mississippi, on he arribat per l'autopista 61 i des d'on demà al matí espero resseguir la pista de Papa Lightfoot abans de pujar fins a Clarksdale i compartir un whiskey amb el Diable. Li vendria l'ànima tal com va fer Robert Johnson, ni que fos per quatre duros, però a aquestes alçades ja no crec que me la vulgui comprar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada