La Setmana Santa és una època de l'any que tendeixo a associar amb el Sud profund dels Estats Units. No soc religiós, però em fascina escoltar a Son House cantant "John The Revelator", també a Blind Willie Johnson, Johnny Cash i els Louvin Brothers predicant el seu gòspel, o fins i tot el misteri ancestral –i espiritual- de Robert Johnson.
Sigui o no per gràcia divina, aquest Dijous Sant l'he passat al Deep South. He visitat les tombes d'alguns dels grans bluesmen del Delta de Mississippi. He contemplat velles esglésies de fusta construïdes en paratges gairebé inhòspits. He passat per la cruïlla de camins on Robert Johnson va vendre la seva ànima al Diable. I he escoltat blues en un antre de Clarksdale, el quilòmetre zero de la música que més em fa vibrar.
Demà serà Divendres Sant. I si tot va bé tornaré a escoltar a Bob Dylan cantant en directe "Gotta Serve Somebody" i "Every Grain of Sand". Però abans tinc previst passar pel més bíblic dels escenaris, si parlem de rock'n'roll i si parlem del Sud. Tupelo, 8 de gener de 1935. Un bessó morirà durant el part. L'altre canviarà per sempre més la història de la música.
A la fotografia, tres creus al marge d'una carretera secundària en algun lloc del nord de Louisiana, aquest mateix matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada