FEMAC 2021

Ferran Palau, omplint la immensitat de l'escenari des de la més absoluta austeritat.

FEMAC 2021

Teatre Auditori Can Palots, Canovelles

7 de març de 2021

I la música va tornar a sonar a Can Palots. A gairebé un any de l'inici del primer estat d'alarma, l'anterior edició del Festival de Música Acústica de Canovelles (FEMAC) havia estat un dels últims esdeveniments musicals que s'havien pogut celebrar a casa nostra abans dels diversos paquets de restriccions derivats de l'emergència sanitària. Que un any més tard, encara en plena pandèmia i en una situació d'incertesa com la present, els seus responsables hagin tornat a apostar per la música en directe i pel mateix format  de cada any –si bé reduint l'aforament tal i com marca la normativa-, és digne d'aplaudir. Que a més ho hagin fet aplegant sota un mateix cartell a Ferran Palau, Anna Andreu, Meritxell Neddermann i Acústiquem, és un bon motiu per sortir de casa malgrat tot.

Van ser Acústiquem els encarregats de trencar el gel amb format de trio i mitjançant un repàs generós al seu darrer disc, "1990" (2020). Anna Andreu venia a presentar les cançons del primer àlbum que signa amb el seu nom, "Els mals costums" (2020), que va alternar amb cites a Anímic ("Gem"), Leonard Cohen (una estripada "So Long, Marianne") i Paco Ibáñez ("Canción del jinete"). Ferran Palau va defensar el seu darrer treball –"Parc" (2021)- i va desplegar el seu pop metafísic amb l'únic suport de la seva guitarra i les seves cançons fràgils però majestuoses. I Meritxell Neddermann va marcar terreny tot desplegant un repertori que beu de múltiples fonts i on figuren títols com "Story", "Ready" o "Em molesta" –tots inclosos a "In the Backyard of the Castle" (2020), el seu primer àlbum-.

Entrevista a Acústiquem, a Escena Gran

Retorn a les arrels - Foto Oriol Serra/Escena Gran.

Miquel Fernández torna a les seves arrels amb el tercer disc d'Acústiquem. "1990" (2020) són 16 cançons compostes entre els anys 2007 i 2015, quan el vallesà tot just començava a donar forma al seu projecte més personal. El presentarà el 20 de febrer a la sala Nau B1 de Granollers. Parlem amb ell en aquesta entrevista que publica Escena Gran.

Acústiquem - "1990" (2020)

La xifra que titula el tercer disc d'Acústiquem és l'any de naixement de Miquel Fernández, fundador i principal motor d'aquesta formació vallesana en mutació constant però sempre concentrada en explorar les possibilitats del format acústic a partir de registres com el folk rock. "1990" (2020) són setze cançons que el músic granollerí va compondre entre els anys 2007 i 2015, entre el moment en què va agafar per primer cop una guitarra i la publicació del seu primer àlbum –"El dia que no ens vam conèixer" (2016)-.

Composicions primerenques que mai havien acabat de trobar el seu lloc i que Fernández recupera ara, no tant amb l'ànim de mirar enrere com de donar-los una segona oportunitat. Francament és d'agrair que s'hi hagi decidit quan entre el material rescatat figuren perles com "Midnight Train", "All the Flames Are Burning Out", "Enter My Room", "Chance", "Our Friday" o un "Moon" que de ben segur esdevindrà un dels plats forts del seu repertori a partir d'ara. Més que un retorn a les arrels, un decidit pas endavant.


Més informació:

Acústiquem  /  Pàgina web

Acústics i elèctrics

Núria Graham.

FESTIVAL DE MÚSICA ACÚSTICA DE CANOVELLES (FEMAC)

Teatre-Auditori Can Palots, Canovelles

5 de març de 2016

"Aquesta cançó és de les velles", apuntava NÚRIA GRAHAM al moment de presentar "Mushrooms". "La vaig compondre ara fa tres anys", va afegir, "un temps que ha passat molt ràpid i a la vegada molt lent". És curiós, això de la noció del temps. Tom Waits té cançons que no ha tocat en més de trenta anys. Per a Graham, en canvi, una desena part d'aquestes tres dècades equival gairebé a una nova vida. Sens dubte, el temps passa molt ràpid i a la vegada molt lent quan amb prou feina ha assolit un la vintena, sobretot si durant el darrer trienni ha passat d'interpretar les pròpies composicions en petit comitè a esdevenir una de les veus més incontestables del panorama independent del país.

Graham es trobava la nit passada a Canovelles com a cap de cartell del FEMAC, un festival que celebrava la seva tercera edició consagrat com sempre ho ha estat a la música en format acústic. Per això va tenir la seva gràcia que la vigatana s'enfilés a l'escenari amb una guitarra elèctrica, desafiant convencions i anant totalment a la seva, que d'això en sap una estona. "Una de les parts positives d'anar sola és que pots fer el que et doni la gana", va reconèixer tot referint-se a l'absència de la banda que l'acompanya habitualment. El més positiu, però, va ser que assumint ella mateixa tot el pes del repertori, va brillar més que mai la seva vertiginosa destresa a les sis cordes. Poca broma.

Entre els plats forts del festival es trobaven també l'empordanesa RUSÓ SALA i els vallesans CRAB APPLES. La primera va oferir un recorregut per la Mediterrània amb aturades en la cultura àrab, la tradició jueva i la paraula de Ramon Llull. Tampoc van faltar les referències a la seva terra natal, cas d'"El fill del Golf de Roses", el text original d'Enric Casasses amb què enceta el seu tercer disc, "El fil de coure" (2015). Sala és ara mateix tota una rara avis en el panorama folk català. Una artista singular que sap capbussar-se en la tradició per a extreure'n un discurs essencialment contemporani. I una virtuosa tant a la veu com a la guitarra que, lluny de presumir de tècnica, la posa al servei d'unes cançons que naveguen soles.

Crab Apples, d'altra banda, es van presentar com a ferma promesa del pop independent a casa nostra amb un cançoner que matisa els traços folk dels seus inicis amb un nervi rocker que els acosta a l'indie de guitarres dels 90. De vegades apunten als primers Hole o fins i tot a Breeders. D'altres, i aquesta és la seva principal debilitat ara per ara, a la fina barrera que des de mitjans d'aquella dècada separa determinades accepcions del concepte alternatiu de les pantanoses aigües de l'AOR. Si saben decantar la balança a favor seu -i res indica que no puguin fer-ho-, brindaran més d'una alegria en un futur no gaire llunyà. Van completar el cartell el guitarrista barceloní DAVID TXES, fusionant gèneres com el jazz, el flamenc o el funk des d'una base pròxima a la del rock laietà, i els vallesans ACÚSTIQUEM, combinant repertori propi amb versions de Red Hot Chili Peppers, Badfinger, Fools Garden i David Bowie.