Dues artistes que van a la seva

Anna Andreu.

Aquelles cançons que potser no entren a la primera però un cop són dins ja no t'abandonen mai més, aquelles obres que cal degustar poc a poc i trobant si cal el moment oportú, i sobretot aquelles artistes que han optat per fer la seva i expressar-se al marge d'unes dinàmiques, les de la indústria del disc, on la novetat ha esdevingut dogma i la immediatesa sol equivaler a caducitat. Porten ja alguns mesos al carrer els darrers àlbums d'Anna Andreu i Maria Jaume, "La mida" (2022, Hidden Track) i "Voltes i voltes" (2022, Bankrobber).

Dos d'aquells treballs que tendirien a passar desapercebuts enmig de la sempre sorollosa allau de llançaments discogràfics si no fos per la dimensió de les seves autores, dues artistes que efectivament han après a fer les coses a la seva manera i sense respondre a cap altra necessitat que no es derivi del seu propi art. I dos segons discos que també equivalen a confirmacions, en el cas de la barcelonina d'una trajectòria solista que té les seves arrels al capdavant dels enyorats Cálido Home –va debutar pel seu compte, amb el suport sempre oportú de Mariana Arrufat a la bateria, amb "Els mals costums" (2020)-, en el cas de la mallorquina després d'haver aterrat amb el formidable "Fins a maig no revisc" (2020).

Dues trajectòries que van alçar el vol en plena pandèmia i que ara, un cop superada la tempesta, es perfilen com a fermes realitats amb grans perspectives de futur. Les de qui sap parlar amb veu pròpia sense necessitat d'inventar-se la sopa d'all, les de qui és conscient de tot allò que encara pot arribar a dir un format sempre a l'ordre del dia com és el de la cançó al marge d'etiquetes. En tots dos casos podríem parlar de folk i fins i tot de pop metafísic. Però ben mirat no cal filar tan prim quan tenim sobre la taula perles com "Un son" o "Me desplom". La primera és d'Andreu, la segona de Jaume. I que bé que es complementen l'una a l'altra.

FEMAC 2021

Ferran Palau, omplint la immensitat de l'escenari des de la més absoluta austeritat.

FEMAC 2021

Teatre Auditori Can Palots, Canovelles

7 de març de 2021

I la música va tornar a sonar a Can Palots. A gairebé un any de l'inici del primer estat d'alarma, l'anterior edició del Festival de Música Acústica de Canovelles (FEMAC) havia estat un dels últims esdeveniments musicals que s'havien pogut celebrar a casa nostra abans dels diversos paquets de restriccions derivats de l'emergència sanitària. Que un any més tard, encara en plena pandèmia i en una situació d'incertesa com la present, els seus responsables hagin tornat a apostar per la música en directe i pel mateix format  de cada any –si bé reduint l'aforament tal i com marca la normativa-, és digne d'aplaudir. Que a més ho hagin fet aplegant sota un mateix cartell a Ferran Palau, Anna Andreu, Meritxell Neddermann i Acústiquem, és un bon motiu per sortir de casa malgrat tot.

Van ser Acústiquem els encarregats de trencar el gel amb format de trio i mitjançant un repàs generós al seu darrer disc, "1990" (2020). Anna Andreu venia a presentar les cançons del primer àlbum que signa amb el seu nom, "Els mals costums" (2020), que va alternar amb cites a Anímic ("Gem"), Leonard Cohen (una estripada "So Long, Marianne") i Paco Ibáñez ("Canción del jinete"). Ferran Palau va defensar el seu darrer treball –"Parc" (2021)- i va desplegar el seu pop metafísic amb l'únic suport de la seva guitarra i les seves cançons fràgils però majestuoses. I Meritxell Neddermann va marcar terreny tot desplegant un repertori que beu de múltiples fonts i on figuren títols com "Story", "Ready" o "Em molesta" –tots inclosos a "In the Backyard of the Castle" (2020), el seu primer àlbum-.

Anna Andreu - "El part"

A aquestes alçades, el debut en solitari d'Anna Andreu –"Els mals costums" (Hidden Track)- ja es pot contemplar entre els grans llançaments discogràfics d'aquest 2020 en què la música literalment ens ha salvat de mals majors. En presenta ara un nou videoclip, "El part", interpretat en directe amb l'acompanyament de Marina Arrufat a la bateria. Una peça que a nivell líric explica el part d'una muntanya, amb totes les imatges que això pot arribar a evocar, i musicalment tant pot remetre a Maria del Mar Bonet com a la primera Angel Olsen. El clip l'ha dirigit Carles Pons, i poden vostès visionar-lo a Youtube.

Anna Andreu - "Els mals costums" (2020)

Es commemorarà aquest estiu el desè aniversari de Macondo Fest, un festival d'artistes emergents que va tenir lloc al desaparegut Macondo Bar del Camp de l'Arpa barceloní i del qual va esdevenir gran revelació un jove duet autòcton que jugava a la seva manera amb el folk d'arrel anglosaxona. Des d'aleshores ha plogut molt, i Cálido Home han publicat diversos àlbums que els han consolidat com una de les grans bandes de folk del país –tot i que no acaben de sentir-se còmodes amb aquesta etiqueta- a més d'obrir-los les portes d'escenaris que han compartit amb referents com Angel Olsen o Donovan.

Amb el projecte aturat des de fa un parell d'anys, la meitat del duet ha decidit ara posar en marxa la seva pròpia aventura solista. I és d'aquesta manera com hem pogut descobrir la cara més personal d'Anna Andreu, qui ha signat amb el seu nom un dels grans discos de folk que s'han pogut escoltar enguany per aquestes latituds. Es titula "Els mals costums" (2020, Hidden Track), i l'ha enregistrat amb el suport de la violinista Marina Arrufat, qui ha canviat el seu instrument habitual per la bateria. L'altre fet destacable és el canvi de l'anglès al català com a llengua vehicular, un exercici que ha suposat tot un repte per a la barcelonina i de passada li ha permès ampliar horitzons com a vocalista.

"Els mals costums" és una col·lecció de cançons que segueixen tenint el folk transatlàntic com a element essencial però apunten en direccions fins ara inèdites en l'obra d'Andreu. La urgència de la inicial "Torrent sanguini" enllaça amb dinàmiques com les d'uns Wave Pictures o una Courtney Barnett. Les tonalitats a contrallum d'"El part" revelen registres vocals que remeten a tòtems com Maria del Mar Bonet, una idea que es referma als passatges cristal·lins d'"El que no som" i de la peça titular. Més que un parèntesi en l'activitat de la banda mare, Anna Andreu ha fet un punt i a part i ha segellat deu anys després d'aquella primera revelació un nou i fascinant punt de partida.

Anímic presenten "Skin"

Avui veu per fi la llum l'esperat nou disc d'Anímic, un "Skin" (2017, BCore) on la banda de Collbató ha tornat a fer un cop de volant estilístic aproximant-se més que mai a l'electrònica. De cada cançó n'han fet un videoclip amb un director diferent, i ahir es van projectar tots per primer cop a la Fàbrica Moritz. A l'acte també hi van ser presents, a més dels membres del grup i els corresponents realitzadors, els músics Alberto Montero i Anna Andreu (Cálido Home), que van realitzar per separat lectures acústiques de dos temes de l'àlbum. No deixin d'escoltar "Skin", de ben segur els sorprendrà en el millor dels sentits. A la fotografia, Anna Andreu durant la seva actuació.

CÁLIDO HOME: “L’etiqueta folk resulta poc pragmàtica”

Foto Ivan Caster.

Tres anys després de “Vulpes vulpes”, Cálido Home tornen amb “Tones and Shapes”. El seu primer disc amb BCore i possiblement el que més s’acosta a l’essència del duet barceloní. En vaig poder parlar amb Anna Andreu i Eduard Pagès a les oficines de la discogràfica. Una entrevista que ja poden llegir al B-Magazine de Brubaker.