Nau B1, Granollers
2 d'abril de 2022
En aquests temps en què tot ha de ser superlatiu i el fals mite de l'artista fet a si mateix cotitza perillosament a l'alça, convé més que mai posar sobre la taula el valor de la cura i la fragilitat. I explicar que no és valent qui surt a l'escenari a adoptar el posat de superheroi, sinó qui és capaç de fer gala de la seva pròpia fragilitat tot deixant sortir les seves emocions –o simplement no reprimint-les-. Va ser bonic, i ho va ser molt, observar com
Marina Miralles, cantant i teclista de
Bucòlic, s'emocionava ahir a la nit mentre dedicava una composició nova de trinca,
"Avui el que vull és tornar a casa", als seus avis. Miralles és una artista valenta, i si algú en té cap dubte que es posi al seu lloc i provi de fer-ho millor.
Bucòlic, el trio de Granollers que completen
Toni Miralles (guitarra) i
Ferran Bretcha (bateria), presentava ahir a la seva ciutat el seu ep de debut,
"Ara que et conec" (2021). Repàs integral a les cinc peces que el formen, dues cites a una influència declarada com són
Els Pets –
"La vida és molt avorrida sense el teu cos" i
"Som"-, i una bona colla de composicions inèdites que tard o d'hora donaran forma a un segon ep. A destacar la citada
"Avui el que vull és tornar a casa", els frenètics aires New Wave de
"Narcís", i un
"El pastís que em ve de gust" on van convidar la secció de vents de
Sabana –
Roger Garcia (saxo) i
Clara Reverter (trombó)- a l'escenari. Quan un disposa de bones cançons, no li cal pas inventar-se la sopa d'all.
