Dallas Good (1973-2022)

DALLAS GOOD

(1973-2022)

Ha estat una de les bandes que millor han sabut preservar i transmetre la tradició musical nord-americana durant el darrer quart de segle. També una de les millors bandes que mai he pogut veure en directe, no en tinc cap dubte. The Sadies, canadencs, de Toronto com Neil Young i The Band, deutors d'ambdós llegats però també de discursos com els dels Byrds, els Burritos, els Allmans, Dylan, els 13th Floor Elevators, Commander Cody o els Dead. Els seus concerts eren experiències en el millor sentit, autèntiques cerimònies on el country i el folk anaven de la mà amb el rock'n'roll en les seves formes més primitives i viscerals, del surf al protopunk passant pel garatge i la psicodèlia.

The Sadies eren la banda dels germans Dallas i Travis Good. El seu hàbitat natural era l'escenari, però la seva àmplia discografia d'estudi tampoc té desperdici –a destacar títols com "Favourite Colours" (2004), "New Seasons" (2007) o "Northern Passages" (2017), per citar-ne tan sols tres-. Tampoc cal obviar els àlbums que van gravar en col·laboració o com a sempre oportuna banda de suport amb figures que van de Neko Case a Andre Williams passant per Jon Langford o el grup del seu pare i els seus oncles, The Good Brothers. Parlem de la formació en passat perquè es fa difícil imaginar-se uns Sadies sense Dallas Good, que ens ha deixat a causa d'una malaltia sobtada. El temps acabarà decidint. En tot cas, una pèrdua irreparable i un cop molt dur per a la música.

Andre Williams (1936-2019)

ANDRE WILLIAMS

(1936-2019)

Encara amb la mort de Dick Dale ben present i en plena reflexió al voltant del segon aniversari del traspàs de Chuck Berry, toca fer-se ressò d'una altra baixa de les que fan mal. La discografia d'Andre Williams és tan eclèctica com difícil de catalogar. Incomptables àlbums i singles que abasten des de la segona meitat dels 50 fins a l'actualitat i abracen gèneres com el soul, el funk, el rhythm & blues o fins i tot el country -atenció als àlbums que va enregistrar amb el suport de The Sadies-. El fil conductor, unes lletres que no freguen la incorrecció política sinó que directament la celebren sense cap mena de mirament. Les seves cançons són relats de vici, violència i sexe sense embuts que deixarien qualsevol lluminària del trap o del reggaeton com un pobre escolanet jugant a fer-se el dur. I tres quarts del mateix es pot afirmar del seu debut com a novel·lista, un "Sweets and Other Stories" (2009) que recorre l'imaginari geogràfic de la Blaxpoitation des d'una perspectiva de classe que ja voldrien determinats rapers d'estar per casa. No apte per a ments benpensants, per descomptat.