Nervi i suor

THE SADIES

Sidecar Factory Club, Barcelona

27 de gener de 2014

"Gloria". Tres furiosos acords i un nom propi que mai més ha sonat tan carnal. Pilar del rock de garatge, del punk i de tots els derivats que els vinguin al cap. I el primer hit de Van Morrison al capdavant dels irrepetibles Them. Fa tan sols un mes, el propi Morrison acomiadava amb aquesta cançó un concert al Liceu. Una actuació a l'alçada de la llegenda però enterbolida per una banda amb actitud mercenària que va restar força i sobretot frescor a títols com el que ens ocupa. La nit passada, els Sadies també van acomiadar-se del seu públic barceloní amb "Gloria". Ho van fer a l'escenari del Sidecar, a tan sols cinc minuts a peu del Liceu però estèticament a les seves antípodes -un soterrani fosc i minúscul que anys enrere havia acollit una barra americana-. I amb una actitud també diametralment oposada a la de la banda de Morrison. Sense presumir de professionalitat, però amb moltes ganes i sang a les venes. Sense virtuosismes calculats, sinó amb nervi i suor, transmetent aquella sensació de perill que un dia va definir allò que anomenem rock'n'roll.

No va ser aquesta l'única mirada dels canadencs al repertori de Them. De fet, "Gloria" culminava un clímax edificat a partir de nuggets encadenats. Un medley amb dards de precisió sixties com "I Can Only Give You Everything" i "Mystic Eyes" (tots dos de la banda nord-irlandesa), "Baby Please Don't Go" (original de Big Joe Williams també passat pel filtre de Them) o "Psychotic Reaction" (Count Five). Descàrrega elèctrica com a cirereta d'un concert rodó de cap a peus. Una hora i mitja de muntanya russa sònica que va condensar el bo i millor de la música nord-americana d'arrels: del hillbilly al surf fronterer, del bluegrass al protopunk i del folk al rock més robust. Reivindicant-se els de Toronto com una de les millors bandes de directe del món -no és casualitat que gegants com Andre Williams, John Doe, Neko Case o Jon Langford hagin reclamat els seus serveis- amb perles de collita pròpia -"Anna Leigh", "10 More Songs" o les recents "The First 5 Minutes" i "The Very Beginning"- i, novament en el camp de les versions, un "Wearin' That Loved On Look" (Dallas Frazier via Elvis Presley) que va escalfar la temperatura de la sala. Nit per a emmarcar en un currículum exemplar com pocs.