Les nadales d'Ignasi Terraza i Randy Greer, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit al concert que Randy Greer i Ignasi Terraza han ofert al Teatre Can Rajoler de Parets del Vallès. Nadales a ritme de swing, bebop i rhythm & blues, al capdavant d'un sextet format per tota una colla d'astres del jazz autòcton i amb Andrea Motis com a convidada. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Nadales a ritme de swing... i de bebop!

RANDY GREER & IGNASI TERRAZA SEXTET
Teatre Can Rajoler, Parets del Vallès

1 de gener de 2022

Les nadales de tota la vida, i algunes de compostes (gairebé) per l'ocasió, interpretades a ritme de swing elegant i de galopant bebop. Mentre mig món encara bregava amb la ressaca de la nit de Cap d'Any, el vocalista californià Randy Greer i el pianista barceloní Ignasi Terraza donaven ahir a la tarda la benvinguda al 2022 al capdavant d'un sextet de jazz de naturalesa mutant i solvència més que contrastada, i amb un repertori essencialment nadalenc per allò de començar l'any amb ganes i, sobretot, amb alegria.

Els van acompanyar a l'escenari –alternant-se en funció dels requeriments de cada peça, de vegades tocant tots alhora- pesos pesants de l'òrbita jazzística catalana com Esteve Pi (bateria), Josep Traver (guitarra), l'argentí Horacio Fumero (contrabaix) i el cubà Yonder de Jesús (congues). A la recta final, i en condició de convidada molt especial, s'hi va sumar la sempre oportuna Andrea Motis (veu i trompeta). Els seus duets vocals amb Greer van ser un dels grans atractius d'un concert basat en "Around the Christmas Tree" (2020), notable àlbum nadalenc que Terraza i Terraza havien signat a mitges la temporada passada.

Van començar amb "Fum, Fum, Fum", lectura instrumental de la popular peça tradicional catalana, traslladada per l'ocasió fins als paràmetres més lliures del bop –el piano de Terraza en primer terme, el diàleg entre les percussions de Pi i de Jesús donant peu a un interludi gairebé còsmic-. Van transportar el "Let It Snow" que havia popularitzat Frank Sinatra fins a les càlides aigües del reggae i el calipso, i van encadenar "Be-bop Santa Claus", poema beat de Babs Gonzalez, amb una amable reinterpretació de "Jingle Bells".

El catàleg propi va brillar amb el tardorenc jazz vocal de "Christmas Time in Barcelona" i el simpàtic rhytm & blues de "Freshly Squeezed". També amb "No More Lockdown", un títol que segueix d'actualitat a més d'un any d'haver-se compost i on es va sumar la veu de Motis, ingredient també essencial en una serena lectura d'aquell "Have Yourself a Merry Little Christmas" que al seu dia havia cantat Judy Garland a la gran pantalla. Es van acomiadar a ritme de gòspel amb la intensitat creixent d'un "Amazing Grace" que va esdevenir la cirereta d'un pastís d'allò més dolç.

Motis s'estrena en solitari

Molt content d'haver assistit el passat dissabte 24 de febrer al concert d'Andrea Motis i Joan Chamorro Quartet al Teatre Auditori de Granollers. Avui ho explico a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

Una barcelonina a la casa de Coltrane

ANDREA MOTIS amb JOAN CHAMORRO QUARTET

Teatre Auditori de Granollers

24 de febrer de 2018

Andrea Motis ja no és aquella nena prodigi que cantava com els àngels però de vegades semblava cridar més l'atenció per les seva curta edat que no pas per les seves capacitats vocals -que de tenir-les, les tenia-. Ara és una veu consolidada al panorama jazzístic català que col·labora amb algunes figures de renom internacional i publica àlbums a Impulse!, la disquera que al seu moment va editar algunes de les obres capitals de John Coltrane. La unió entre Motis i el segell nord-americà ha donat de moment un fruit tan notable com és "Emotional Dance" (2017), el plàstic que la vocalista i trompetista barcelonina va presentar la nit passada al Teatre Auditori de Granollers. Ho va fer envoltada d'amics, els músics que integren el Joan Chamorro Quartet -el propi Chamorro al contrabaix, Ignasi Terraza al piano, Josep Traver a la guitarra i Esteve Pi a la bateria-, i per a l'ocasió va triar un repertori que va alternar composicions pròpies amb originals de Thelonious Monk ("Round Midnight"), Horace Silver ("Señor Blues") o Perico Sambeat ("Matilda"). Es va acomiadar amb una lectura, potser excessivament de manual, del "Valerie" de The Zutons -via Amy Winehouse-. Apunt tan innecessari com anecdòtic d'un passi altrament immaculat.