Teatre Can Rajoler, Parets del Vallès
1 de gener de 2022
Les nadales de tota la vida, i algunes de compostes (gairebé) per l'ocasió, interpretades a ritme de swing elegant i de galopant bebop. Mentre mig món encara bregava amb la ressaca de la nit de Cap d'Any, el vocalista californià Randy Greer i el pianista barceloní Ignasi Terraza donaven ahir a la tarda la benvinguda al 2022 al capdavant d'un sextet de jazz de naturalesa mutant i solvència més que contrastada, i amb un repertori essencialment nadalenc per allò de començar l'any amb ganes i, sobretot, amb alegria.
Els van acompanyar a l'escenari –alternant-se en funció dels requeriments de cada peça, de vegades tocant tots alhora- pesos pesants de l'òrbita jazzística catalana com Esteve Pi (bateria), Josep Traver (guitarra), l'argentí Horacio Fumero (contrabaix) i el cubà Yonder de Jesús (congues). A la recta final, i en condició de convidada molt especial, s'hi va sumar la sempre oportuna Andrea Motis (veu i trompeta). Els seus duets vocals amb Greer van ser un dels grans atractius d'un concert basat en "Around the Christmas Tree" (2020), notable àlbum nadalenc que Terraza i Terraza havien signat a mitges la temporada passada.
Van començar amb "Fum, Fum, Fum", lectura instrumental de la popular peça tradicional catalana, traslladada per l'ocasió fins als paràmetres més lliures del bop –el piano de Terraza en primer terme, el diàleg entre les percussions de Pi i de Jesús donant peu a un interludi gairebé còsmic-. Van transportar el "Let It Snow" que havia popularitzat Frank Sinatra fins a les càlides aigües del reggae i el calipso, i van encadenar "Be-bop Santa Claus", poema beat de Babs Gonzalez, amb una amable reinterpretació de "Jingle Bells".
El catàleg propi va brillar amb el tardorenc jazz vocal de "Christmas Time in Barcelona" i el simpàtic rhytm & blues de "Freshly Squeezed". També amb "No More Lockdown", un títol que segueix d'actualitat a més d'un any d'haver-se compost i on es va sumar la veu de Motis, ingredient també essencial en una serena lectura d'aquell "Have Yourself a Merry Little Christmas" que al seu dia havia cantat Judy Garland a la gran pantalla. Es van acomiadar a ritme de gòspel amb la intensitat creixent d'un "Amazing Grace" que va esdevenir la cirereta d'un pastís d'allò més dolç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada