Nou disc de Masclans

Ahir a la tarda es va presentar a l'Apolo Store el segon disc de Masclans -la formació anteriorment coneguda com Esteve Masclans Band-. L'àlbum durà per títol "Forest" i veurà la llum demà mateix en format digital i al llarg dels propers dies en format físic. Tres components de la banda -Esteve Masclans, Manel Musti i Gerard Amposta- en van explicar els detalls abans d'interpretar-ne cinc temes en format acústic. El concert de presentació oficial tindrà lloc el 22 d'abril a la sala 2 d'Apolo.

Cançons de subsistència

MAD'ZELLE

Apolo Store, Barcelona

28 de desembre de 2013

"Estic nerviosa", va confessar en diverses ocasions Martina Borrut. No és que li manqui experiència als escenaris -el seu currículum inclou cites com el Winter Antifolk Festival de Londres i una extensa llista de sales repartides arreu d'Europa-, però Mad'zelle encara es posa nerviosa quan ha de presentar la seva obra en públic. Un conegut cantant va dir una vegada que, quan deixés de posar-se nerviós abans de sortir a l'escenari, significaria que ja no li importaria allò que fes. A Borrut li importa, i molt, allò que fa. Però els seus nervis no vénen únicament d'aquest sentit de la responsabilitat. Com tampoc hi ve aquella timidesa tan seva. Ni les disculpes que va oferir al respectable en finalitzar un tema durant el qual havia fallat una nota -sense que ningú se n'adonés, no cal dir-ho-. El de Mad'zelle és un boníssim exemple d'humilitat en un entorn, el de la música pop, on solen predominar els fums. La humilitat de qui no veu en les seves cançons -que són enormes, d'això no n'hi ha cap dubte a aquestes alçades- res més que un mitjà d'expressió i fins i tot de subsistència -entenent aquest darrer concepte en termes més vitals que econòmics-. Probablement per això aquestes cançons i la manera de presentar-les s'escapen a tota norma. Probablement per això, mentre molts persegueixen el fals mite de l'autenticitat, ella personifica valors com l'honestedat. I són aquesta mena de coses les que la fan gran. Molt gran.

L'imprevisible Leech

THE MISSING LEECH

Apolo Store, Barcelona

25 d'octubre de 2013

M'agrada la gent que fa coses que teòricament no s'haurien de fer en un escenari. Per això, entre d'altres coses, m'agrada Maurici Ribera, alter ego de The Missing Leech. En uns temps en què fins i tot en l'àmbit alternatiu o independent proliferen bandes i solistes amb tanta professionalitat com manca de personalitat, el de Sant Joan de Vilatorrada és una raresa en el millor dels sentits. Un outsider en una escena on xifres, tecnicismes i posats són cada vegada més importants que la pròpia música. Potser per això a concerts com el d'ahir hi anem quatre gats. Però, segurament també per això, Ribera ha girat per mig món -d'Europa a Nova Zelanda, passant pels Estats Units, l'Argentina i el Japó-, ha aparegut en nombrosos recopilatoris editats arreu del planeta i ha comptat amb la complicitat de noms respectats tant d'aquí com de fora -d'Anímic a Lach, passant per Daniel Johnston o El Petit de Cal Eril-. A la botiga de la sala Apolo va desplegar la seva vessant més caòtica. Una guitarra desafinada -fins a la recta final no hi va posar remei, cosa que tampoc calia tenint en compte els seus recursos escènics-, un repertori tan improvisat com imprevisible, farcit de cançons que portava mesos -o fins i tot anys- sense assajar, i lletres que s'inventava sobre la marxa, en anglès, en català i en aranès. No, definitivament Maurici Ribera no és un professional en el mal sentit que actualment atorguem a aquesta paraula. En canvi, és únic de cap a peus. I el més important de tot, té moltíssimes coses a dir.

Recomanació: The Missing Leech a l'Apolo Store

THE MISSING LEECH és l'alter ego de Maurici Ribera, pedra angular de l'escena antifolk catalana i incansable guerriller musical. En poc més de cinc anys ha editat incomptables referències discogràfiques i ha girat per Europa, Amèrica del Nord, Argentina, Japó i Nova Zelanda, a més de compartir escenari amb gent com Daniel Johnston, The Wave Pictures, El Petit de Cal Eril, Anímic, Lach, Liannallull, Toby Goodshank o, recentment, Otis Mace. Actuarà aquest divendres, 25 d'octubre (19,30h.), a l'Apolo Store de Barcelona (c/. Nou de la Rambla, 107 - metro: Paral·lel). Activitat gratuïta i compatible amb el concert de The See See a La 2 d'Apolo.

http://themissingleech.bandcamp.com/