John Regan (1951-2023)

JOHN REGAN
(1951-2023)

De tots els excomponents de Kiss, ha estat amb tota probabilitat Ace Frehley qui ha sabut mantenir una trajectòria més coherent un cop fora de la banda mare. En són bones mostres els dos àlbums que va publicar al capdavant de Frehley's Comet, el projecte que va encapçalar durant la dècada dels 80. Ha mort John Regan, qui va ser-ne el baixista, també l'únic membre permanent del grup juntament amb el guitarrista. Tot i que se'l recordarà sobretot per la seva trajectòria al costat de Frehley, va ser amb Peter Frampton amb qui va tocar més temps –va formar part de la seva banda entre 1979 i 2011-. També va treballar com a músic de sessió amb figures com David Bowie, Stephen Stills, David Lee Roth, Billy Idol, Dave Edmunds o els Rolling Stones.

20 anys de Sons Encreuats

Madonna, en una imatge promocional de "Ray of Light".

Avui fa sis anys que vaig obrir aquest blog, però també en fa 20 que vaig començar un capítol vital breu però molt intens i profitós. Tal dia com avui de 1998 Ràdio Cardedeu va començar a emetre Sons Encreuats, un espai musical conduït per Albert Porqueres amb un servidor al control tècnic. Va ser la meva primera experiència radiofònica, i tot i que el programa va durar tan sols una temporada en vaig arribar a aprendre moltíssim. Sense aquella experiència, de fet, no hauria pogut realitzar espais que jo mateix vaig arribar a conduir en aquella mateixa casa al cap de pocs anys, com Hanoi 23 o El Garatge. A Sons Encreuats no vaig aprendre tan sols els mecanismes propis d'un programa de ràdio. També hi vaig aprendre molt sobre música, i alguns dels grups que hi vaig descobrir encara m'acompanyen avui. A cada programa l'Albert escollia una temàtica, la que fos, i al llarg d'una hora anava presentant cançons relacionades d'una manera o d'una altra amb aquell tema. Recordo especialment una edició dedicada als ulls on va sonar absolutament majestuosa "Eyes Without a Face" de Billy Idol -tot i que jo vaig trobar-hi a faltar el "Far Away Eyes" dels Rolling Stones-, o un programa que l'Albert es va treure de la màniga per homenatjar una de les seves grans obsessions, Madonna, que aleshores acabava d'editar "Ray of Light" (1998). Sembla que fos ahir.