Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ràdio Cardedeu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ràdio Cardedeu. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de desembre del 2023

Francesc Miralles (1944-2023)

FRANCESC MIRALLES

(1944-2023)

Molt trist per la mort de Francesc Miralles, guitarrista i membre fundador de Los Salvajes, una d'aquelles bandes que ho van fer tot, musicalment parlant, en un país on tot estava per fer. Formats el 1962 a casa del mateix Miralles, al barri barceloní del Poble Sec, van ser un dels combos pioners del rock'n'roll tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat espanyol. Emmirallant-se en el beat i el rhythm & blues britànics, van adaptar al castellà part del catàleg dels Rolling Stones i van lliurar clàssics d'autoria pròpia com "Soy así" o "Es la edad", tots dos de 1966. El músic va morir abans d'ahir a Granollers, on vivia des de feia més de 20 anys.

Avui tinc molt present una etapa de la meva vida en què solíem coincidir sovint quan jo anava de camí cap a casa després de la feina. Eren trobades casuals a peu de carrer, i sempre acabàvem parlant de música. Aleshores ja començaven a quedar lluny els seus dies de rock'n'roll, però encara es mostrava d'allò més entusiasta a l'hora de parlar-ne, i sempre n'acabaves aprenent alguna cosa. També tinc un gran record dels moments que vaig compartir amb ell i amb Delfín Fernández, bateria dels mateixos Salvajes, als estudis de Ràdio Cardedeu, on vam fer un especial del programa El Garatge. Prèviament els havia entrevistat a tots dos i al vocalista Gaby Alegret pel Hanoi 23, l'altre programa que vaig conduir a l'emissora. Descansa en pau, Francesc, i gràcies per tot.

dimarts, 19 d’octubre del 2021

Alan Hawkshaw (1937-2021)

ALAN HAWKSHAW

(1937-2021)

Ens ha deixat a l'edat de 84 anys Alan Hawkshaw, mestre de l'orgue Hammond, músic de sessió i compositor d'incomptables bandes sonores de cinema i (sobretot) televisió –no és exagerat afirmar que el Hammond va entrar de la seva mà a incomptables llars britàniques durant la dècada dels 60-. També l'impulsor de The Mohawks, banda formada per músics d'estudi amb la qual va signar pistes tan irresistibles com "Beat Me 'til I'm Blue" o aquell "The Champ" tantes vegades samplejat en àmbits com el del hip hop.

Deia el text introductori del recopilatori "Mo'Hawk - The Essential Vibes & Grooves 1967-1975)" (2003) que bona part de la música composta pel de Leeds durant els 60 i els 70 s'havia adreçat originalment a executius de la indústria de l'entreteniment, però malgrat tot havia sobreviscut al pas del temps conservant tota la seva frescor –fins i tot incrementant-la, si se'm permet l'apunt-. La prova és la vigència de títols com els anteriorment citats –o "Girl at the Top", i tants altres-, que no solen faltar en trobades de mods i altres criatures amb bon gust.

Com a músic de sessió cal destacar la seva tasca amb gent com Serge Gainsbourg, els HolliesDavid Bowie –poden escoltar-lo al recopilatori "Bowie at the Beeb" (2000)-. També amb els Shadows, amb els quals va arribar a fer una gira pel Japó –per petició expressa del mateix Hank Marvin-, un concert de la qual es troba documentat a l'àlbum en directe "The Shadows Live in Japan" (1969). Per la part que em toca, li he d'agrair la composició de peces com "Move Move Move" o la pròpia "Beat Me 'til I'm Blue", que durant dos anys van ser sintonies d'El Garatge, el programa de temàtica mod i sixties que vaig dirigir i conduir a Ràdio Cardedeu.

dijous, 9 de juliol del 2020

Vint anys de Hanoi 23

Tal dia com avui de fa vint anys va tenir lloc la primera emissió de Hanoi 23, un magazine setmanal de temàtica musical dirigit i conduït per un servidor a la freqüència de Ràdio Cardedeu. No era el primer programa que realitzava, però sí que va ser el primer que va gaudir d'un format definit. I el més important, va suposar una escola privilegiada que em va permetre adquirir l'ofici del periodisme a la vegada que aprenia constantment sobre música. També em va brindar l'oportunitat de conèixer grans professionals de diferents disciplines i, per descomptat, persones meravelloses amb moltes de les quals he compartit grans moments dins i fora d'antena.

El Hanoi em va portar fins i tot a conèixer personalment alguns dels meus referents, com ara Michael Monroe, un dels primers músics a qui vaig entrevistar pel programa i una gran font d'inspiració -el nom de l'espai es derivava dels dos grups que ell mateix havia encapçalat, Hanoi Rocks i Demolition 23-. Hanoi 23 es va emetre amb periodicitat setmanal els diumenges al migdia fins el mes de febrer de 2007. Van ser sis anys molt intensos, i dels quals guardo un molt bon record. Per això m'ha vingut de gust commemorar l'aniversari, i per això em sembla just donar les gràcies una vegada més a totes les persones que em van acompanyar durant aquell apassionant trajecte.

divendres, 22 de juny del 2018

Seguim recordant Joan Grífols


El Museu Arxiu Tomàs Balvey acaba de publicar el catàleg de l'exposició "Una passió, un temps", centrada en la figura de Joan Grífols (1947-2008). Al seu interior s'hi poden trobar imatges de la pròpia mostra acompanyades amb textos de Pep Vilar, Maica Meseguer, Jaume Terricabras i un servidor. Activista, col·leccionista, apassionat de tot allò que feia, de Grífols s'ha destacat sobretot el paper que va desenvolupar en la fundació de la històrica i pionera Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC). I escriure sobre la seva vessant melòmana ha estat un dels encàrrecs més especials i emocionants que mai he rebut. Perquè si una cosa ens va arribar a acostar va ser sens dubte la passió per la música, i perquè encara avui hi ha referents musicals que associo d'una manera o d'una altra amb la seva persona. Per tot això, i per molt tòpic que soni, només puc dir que ha estat un honor poder participar d'aquest projecte.

divendres, 27 d’abril del 2018

Testimonis al voltant de Grífols i Ràdio Cardedeu

L'estudi que Ràdio Cardedeu ha instal·lat al MATB en el marc de l'exposició.
El Museu Arxiu Tomàs Balvey (MATB) projecta aquests dies un reportatge sobre Ràdio Cardedeu, una de les emissores locals pioneres a tot l'Estat, i sobre el seu fundador, Joan Grífols. L'audiovisual forma part de l'exposició sobre Grífols que es pot visitar al mateix museu fins al proper 11 de setembre, i compta amb nombrosos testimonis de persones que han passat per la ràdio o coneixien el seu impulsor. El van realitzar Norma Levrero i Mateu Camps, i jo mateix vaig tenir el plaer de figurar entre les persones entrevistades. Si per qualsevol motiu no es poden acostar vostès al museu, poden veure el vídeo a Youtube.

divendres, 20 d’abril del 2018

L'exposició sobre Joan Grífols a El 9 Nou


El Museu Arxiu Tomàs Balvey acull aquests dies una exposició sobre la figura, l'obra i el llegat de Joan Grífols (1947-2008), històric activista i fundador de la pionera Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC). Avui n'expliquem l'acte inaugural a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

dissabte, 14 d’abril del 2018

A la memòria de Joan Grífols (1947-2008)

Detall de l'exposició que recorda Joan Grífols en el desè aniversari de la seva mort.
De Joan Grífols s'ha destacat el caràcter entusiasta i apassionat, el seu incondicional activisme, la seva estreta vinculació amb l'associacionisme i el paper clau que va jugar en la fundació de Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC), pionera de les televisions locals tant a Catalunya com al conjunt de l'estat. I a mi m'agradaria referir-me ara a la seva condició de melòman, probablement la vessant que més em va acostar a la seva persona durant els anys que vaig poder compartir amb ell a la ràdio. A Grífols el vaig conèixer tan bon punt vaig posar els peus a RTVC, però m'atreviria a dir que el moment en què vam connectar de debò va ser quan em vaig presentar als estudis de Ràdio Cardedeu amb un disc de Jimmie Rodgers.

Jo tenia aleshores 18 o 19 anys, feia poc que havia adquirit el plàstic en qüestió i l'havia portat per deixar-li a un company de l'emissora que, com jo, començava a interessar-se per la figura d'aquell pioner del country. Ha plogut molt des d'aquell dia, però encara a data d'avui sóc incapaç d'oblidar la mirada de satisfacció que Grífols va dibuixar quan ens va sentir parlar de Rodgers i altres referents com Hank Williams, Woody Guthrie o la Carter Family. Jimmie Rodgers va ser el meu primer punt de connexió amb Joan Grífols, però n'hi va haver més. Molts més.

Com per exemple P.J. Proby, figura mai prou referenciada de l'anomenat blue eyed soul i músic de culte reivindicat per gegants com el mateix Van Morrison a qui jo vaig descobrir precisament gràcies a l'impulsor de RTVC, que n'era un gran admirador. O com els Animals d'Eric Burdon. La primera vegada que vaig veure en directe el de Newcastle ho vaig fer acompanyat de Grífols, que setmanes més tard em va convidar a casa seva i em va mostrar un ep signat per la formació original del grup, la que s'havia separat l'any 1965 al traslladar-se Burdon a San Francisco -Grífols els havia pogut veure poc abans en la seva única actuació a Barcelona-.

De Grífols s'ha destacat també el caràcter reservat i sovint enigmàtic -que no pas distant-. En aquest sentit, mai vaig saber d'on havia sortit el retrat signat per Mick Jagger que decorava una paret del seu despatx. O com nassos s'ho va fer per entrar tot un equip de gravació de forma més o menys clandestina al Miniestadi i enregistrar-hi, l'any 1984, el primer concert que Bob Dylan va oferir a Barcelona. O d'on va sortir el pòster dels Pink Floyd de Syd Barrett que contemplo penjat a la meva sala d'estar ara mateix, mentre escric aquestes línies, que durant molt de temps va estar tancat al magatzem de la ràdio i que un bon dia el mateix Grífols em va regalar. Un detall, crec, que mai li he agraït prou.

Per tot això, si em quedo amb un racó d'"Una passió, un temps", l'exposició dedicada a Grífols que es va inaugurar ahir al Museu Arxiu Tomàs Balvey, és sens dubte el que il·lustra la seva vena melòmana. La vella jukebox, els incomptables vinils que sumen un valor incalculable i l'arrel d'una vocació que el va portar a impulsar festivals com les Nits de Folk i les Nits de Jazz, obsequiant el Cardedeu dels anys 70 amb actuacions de gegants com Stan Getz o Tete Montoliu. A Grífols no li agradava destacar, defugia sempre el centre d'atenció, però el seu llegat és tan descomunal com aquesta mostra que il·lustra molt més que el naixement d'una ràdio i una televisió pioneres. Il·lustra, com bé va apuntar el periodista Pep Vilar, una societat que sortia de la foscor, un moment de canvi i la il·lusió d'aquells que van fer possible el canvi. Per molts anys, Joan, i moltes gràcies per tot.

divendres, 13 d’abril del 2018

Recordant Joan Grífols a El 9 Nou


El Museu Arxiu Tomàs Balvey inaugura aquesta tarda una exposició dedicada a la figura i l'obra de Joan Grífols (1947-2008), activista, melòman, col·leccionista, entusiasta i fundador de la històrica Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC). Aprofitem l'ocasió per recordar-lo també des de les pàgines d'El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb aquest article d'un servidor. Als quioscos fins dilluns.

dimarts, 10 d’abril del 2018

Recordant Joan Grífols

El col·leccionisme de ràdios antigues era una de les passions de Joan Grifols (1947-2018).
Aquest 2018 es commemora el desè aniversari de la mort de Joan Grífols, actor de pes del moviment associatiu a Cardedeu en un moment en què aquest municipi vallesà va jugar un paper clau en la configuració del mapa audiovisual català. Grífols havia estat un dels impulsors de les Nits de Jazz i les Nits de Folk que durant la dècada dels 70 havien portat fins a Cardedeu figures de primer ordre internacional com el mateix Stan Getz. Va ser a partir d'aquells esdeveniments com va néixer Ràdio Cardedeu, una de les primeres emissores radiofòniques d'àmbit local de l'Estat espanyol. I l'arrel del que esdevindria la pionera i històrica Televisió Cardedeu. Quan aquesta última va realitzar la seva primera emissió el juny de 1980, va esdevenir la primera televisió local de l'Estat i va trencar per primer cop el monopoli de Televisión Española a les ones. Des d'aleshores, Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC) ha mantingut la seva activitat de forma regular, ha esdevingut un referent de la comunicació de proximitat i ha format incomptables professionals. Jo mateix vaig estar vinculat amb la tele i la ràdio durant molt de temps i vaig tenir la sort de conèixer de prop Joan Grífols. Per això em fa molta il·lusió que aquest divendres, 13 d'abril, s'inauguri una exposició centrada en la seva figura i sobretot en la seva tasca pionera. "Joan Grífols. Una passió, un temps. Ràdio Cardedeu" es podrà visitar al Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu fins l'11 de setembre.

dimecres, 28 de febrer del 2018

Ràdio Cardedeu, una dècada després


Els estudis de Ràdio Cardedeu, ahir a la tarda. Feia més de deu anys que no els trepitjava i hi vaig tornar per un bon motiu. Els vaig trobar canviats, adaptats als temps que corren, però m'alegra haver constatat que certes coses segueixen igual que quan jo els vaig deixar. Es prepara una exposició sobre qui en va ser el principal impulsor, i m'ha agradat molt poder formar part del projecte ni que hagi estat explicant quatre batalletes davant d'una càmera.

dimecres, 14 de febrer del 2018

20 anys de Sons Encreuats

Madonna, en una imatge promocional de "Ray of Light".
Avui fa sis anys que vaig obrir aquest blog, però també en fa 20 que vaig començar un capítol vital breu però molt intens i profitós. Tal dia com avui de 1998 Ràdio Cardedeu va començar a emetre Sons Encreuats, un espai musical conduït per Albert Porqueres amb un servidor al control tècnic. Va ser la meva primera experiència radiofònica, i tot i que el programa va durar tan sols una temporada en vaig arribar a aprendre moltíssim. Sense aquella experiència, de fet, no hauria pogut realitzar espais que jo mateix vaig arribar a conduir en aquella mateixa casa al cap de pocs anys, com Hanoi 23 o El Garatge. A Sons Encreuats no vaig aprendre tan sols els mecanismes propis d'un programa de ràdio. També hi vaig aprendre molt sobre música, i alguns dels grups que hi vaig descobrir encara m'acompanyen avui. A cada programa l'Albert escollia una temàtica, la que fos, i al llarg d'una hora anava presentant cançons relacionades d'una manera o d'una altra amb aquell tema. Recordo especialment una edició dedicada als ulls on va sonar absolutament majestuosa "Eyes Without a Face" de Billy Idol -tot i que jo vaig trobar-hi a faltar el "Far Away Eyes" dels Rolling Stones-, o un programa que l'Albert es va treure de la màniga per homenatjar una de les seves grans obsessions, Madonna, que aleshores acabava d'editar "Ray of Light" (1998). Sembla que fos ahir.

divendres, 6 de febrer del 2015

El Garatge

Avui fa deu anys era diumenge. Ho sé perquè aquell 6 de febrer de 2005 vaig començar un programa radiofònic en una emissora local -Ràdio Cardedeu-. El Garatge, es deia -el meu referent era l'Underground Garage de Little Steven-. La temàtica? Doncs tot allò que tingués vinculació amb les cultures mod, sixties i derivats: r&b, soul, psicodèlia, garatge, rock'n'roll, modern jazz, ritmes jamaicans... L'espai s'emetia el primer diumenge de cada mes de 22 a 23h. -la qual cosa, a la llarga, va acabar transformant la ràdio en una mena de club social per a personatges singulars que no sabien on caure morts un diumenge a la nit-. També vaig realitzar emissions especials on convidava gent a qui jo admirava o apreciava -sempre que poguessin aportar alguna cosa a la temàtica del programa-. Entre d'altres, van passar per l'estudi Los Salvajes, Ricky Gil, Miqui Puig, Joan Thelorious (aleshores bateria de Tokyo Sex Destruction) o Maurici Ribera (va venir com a conductor del programa Trilogy Rock de Ràdio Sant Joan; aleshores encara no havia creat el seu alter ego musical The Missing Leech). L'última emissió va tenir lloc el febrer de 2007, i gairebé va coincidir amb la fi de l'altre espai que conduïa un servidor a la mateixa emissora -des de juliol de 2000-, el magazine musical Hanoi 23.