Espígol - "Espígol II" (2022)

El primer que sorprèn del segon treball d'Espígol, un ep titulat simplement "Espígol II" (2022, Edita La Servidumbre / No Me'n Records), és el sobtat –i encertat- salt endavant d'un quartet que es va presentar en societat com una maquinària de noise en el sentit més genuí del terme i post-punk en estat d'ebullició, i ha mutat des d'aleshores cap a una criatura absolutament inclassificable, que tant pot seguir explorant les coordenades del soroll en estat pur com perfilar traços més melòdics. L'agressió i la melodia, aquella dualitat que tan bé han sabut cultivar en el passat bandes com Sonic Youth, Yo La Tengo o Pixies. De tots tres –i d'altres que no cabrien en una llista- en tenen alguna cosa els barcelonins.

Espígol va començar com un projecte paral·lel de Maurici Ribera (The Missing Leech) al qual es van sumar altres habituals del sotabosc autòcton com són Jordi Morata (Capità Pilgrim), Pedro Vicente del Roble (Black Fanegas) i Jordi Farreras (Kitsch, Steven Munar, Gina Argemir o el seu propi projecte solista). El 2019 van publicar el primer àlbum, de títol homònim, al qual segueix ara aquest segon disc que es va començar a gravar durant aquell mateix exercici però arriba pràcticament amb dos anys de retard a causa del parèntesi pandèmic. A "Espígol II" segueix havent-hi soroll del bo –"Magma fos" i els seus ressons de Sonic Youth-, però sobretot hi ha cançons tan enormes com "Núvol de sofre" o la deliciosament hipnòtica "Roques i líquens". Podria ser un disc de transició, però tot i això sona definitiu com ell sol.

Més informació:

Edita La Servidumbre  /  Bandcamp
No Me'n Records  /  Bandcamp

Black Fanegas - "El bosc de Weidenfeller" (2017)

El bosc entès com a refugi. Com a santuari on resguardar-se del soroll exterior. Com aquell indret físic o metafòric on trobar-se i conèixer-se millor a un mateix. O simplement com un recurs per a desconnectar, fer un reset i tornar amb energies renovades. Black Fanegas comptava ja amb dos ep’s editats al seu nom abans d’endinsar-se al seu bosc particular, però ha estat a les profunditats boscoses on l’alter ego del maresmenc Pedro Vicente del Roble ha trobat la inspiració necessària per a facturar un debut en llarg que des d’ara mateix es pot considerar com una de les grans sorpreses de la present temporada a casa nostra.

“El bosc de Weidenfeller” (2017, Aiguamoll Records) es presenta com un disc conceptual. Com un conte amb plantejament, nus i desenllaç. Un fil narratiu que comença amb l’arribada al bosc del seu protagonista i el va seguint a mida que s’enfronta als mals interiors i exteriors fins a trobar la pròpia pau. Tot plegat, a partir de vuit cançons que conjuguen les textures orgàniques del folk amb un pop tardorenc i puntualment èpic que pot recordar a Standstill, Mishima (“La Boïra”), Inspira (“Als afores del bosc”), El Petit de Cal Eril, Manos de Topo, La Iaia o fins i tot Planetas (“El druida y la maceta”).

Enregistrat als estudis Tiny Room amb Fernando Herrero (Twin Drama) a la producció i Nico Canet als controls, “El bosc de Weidenfeller” compta amb col·laboracions d’amics, coneguts i sospitosos habituals de l’indie autòcton com Carlos Gregorio (Allau), Albert Guanyabens (We Are Impala) o Maurici Ribera (The Missing Leech i Espígol, projecte del qual també forma part actualment del Roble). La caràtula és obra de Raül Chamorro (Ultra-Local Records), un altre nom imprescindible per a entendre aquesta microescena que algú va batejar com a Sotabosc i que constantment ofereix mostres de fertilitat tan reveladores com la que ens ocupa.


Originalment publicat a B-Magazine.

Black Fanegas

Dos ep's editats al seu nom el confirmen com una veu a tenir molt en compte. Un discurs subterrani que evoca llum i foscor al mateix temps, però sempre des d'una òptica desenfadada i tragicòmica. Black Fanegas és Pedro Vicente del Roble, un mataroní a qui anteriorment havíem escoltat en bandes com Aleph Cuántico o Tropic Panda. Les seves cançons conjuguen melodia, sofisticació, cruesa i intensitat a parts iguals. Actualment està gravant el seu primer disc llarg, que veurà la llum properament a través d'Aiguamoll Records. Descobreixin-lo a Bandcamp.