Cap de Creus, novembre de 2015. |
M'agrada l'Empordà durant l'anomenada temporada baixa. M'atrauen els pobles de platja un cop alliberats dels turistes de color gamba i els venedors de qualsevol cosa, quan mostren sense por els seus veritables rostres, impregnats sovint de la més entranyable decadència. Adoro Portbou i Cadaqués a la tardor i a l'hivern. I el Cap de Creus quan la tramuntana bufa sense pietat i les onades xoquen contra els esculls i els penya-segats. M'encanta perdre'm per aquella península tot escoltant música psicodèlica i sentir-me com Gram Parsons en ple desert de Joshua Tree -deixant de banda, és clar, que Parsons mai va arribar a conèixer la tramuntana-. Em posa deixar-me caure al buit i sentir com la força del vent suporta tot el meu pes -si mai ho proven, assegurin-se abans que el vent bufa amb prou força i que no hi ha cap barranc ni cap penya-segat a la vora-. I em posa encara més que les ràfegues de tramuntana penetrin les mànigues de la meva jaqueta i es fonguin amb mi tal i com ho han fet durant milions d'anys amb les roques que m'envolten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada