Recomanació: Stonefield i Pinpilinpussies a Sidecar

Stonefield.

Tot i trobar-nos de ple en la setmana gran del Primavera Sound, convé recordar que Barcelona és prou extensa per a acollir tota una agenda musical al marge del festival de festivals. Aquesta nit, per exemple, la sala Sidecar acollirà el debut als escenaris catalans d'Stonefield, una de les últimes revelacions de la prolífica escena psicodèlica australiana. Quatre germanes que han compartit escenaris amb gegants com Black Rebel Motorcycle Club, King Gizzard & The Lizard Wizard o fins i tot Fleetwood Mac. I una bona ocasió per a degustar de prop les cançons del seu darrer disc, "Far from Earth" (2018), un concentrat de ritmes rocallosos, guitarres que treuen espurnes i melodies que exploren el cosmos. Obrirà la nit el duet autòcton Pinpilinpussies amb el seu rock de garatge a baixa fidelitat i a tota castanya. Més informació al web de Cooncert.

L'esperat debut barceloní de Larkin Poe

Rebecca i Megan Lovell, verí rock i fe en el blues.

És a punt de visitar-nos una de les formacions més fresques i refrescants del blues contemporani. Les nord-americanes Larkin Poe debutaran als escenaris barcelonins amb nou disc sota el braç, un "Venom & Faith" que presentaran aquest cap de setmana a la sala 2 de Razzmatazz. Obriran la nit els sempre oportuns Joan Queralt & The Seasicks.

Si fan vostès un cop d'ull als perfils socials de Larkin Poe, el més probable és que de seguida hi trobin algun dels incomptables vídeos casolans on les germanes Rebecca i Megan Lovell es dediquen a interpretar al seu aire tota una sèrie de cançons que d'una o altra manera defineixen el seu adn musical. Versions que van d'estàndards del blues a clàssics de Tom Petty, Led Zeppelin o Bob Seger, sempre ben triades i executades amb moltes ganes. Prova inequívoca de solvència i coneixement de causa, però sobretot de passió per l'ofici que les ha catapultat fins a alguns dels festivals més importants d'ambdós costats de l'Atlàntic. El mateix que aquesta setmana les porta per fi als nostres escenaris.

Originàries de la localitat de Calhoun, a l'estat nord-americà de Georgia, Rebecca i Megan van debutar en el marc d'una banda familiar, Lovell Sisters, que explorava la musica d'arrels nord-americana a partir de llenguatges com el bluegrass. Patrons que d'alguna manera es van mantenir, un cop dissolta aquella formació, al que va esdevenir el disc de debut de Larkin Poe -el nom és un homenatge a un dels seus avantpassats-. Un "Spring" (2010) que mantenia unes coordenades sonores properes a les de Dixie Chicks o Alison Krauss, per citar dos exemples. Va ser un inici discret per a una trajectòria que esdevindria meteòrica un cop les germanes Lovell decidíssin fer un cop de timó i orientar el seu discurs cap a un blues de tall contemporani i carregat d'electricitat.

El primer senyal que la cosa s'estava posant seriosa va ser el moment en què tot un T Bone Burnett va requerir els seus serveis durant la gravació de "Lost on the River: The New Basement Tapes" (2014) al costat de gegants com Elvis Costello. A partir d'aquí va venir una celebrada actuació al festival de Glastonbury i l'enregistrament d'un àlbum, "Reskinned" (2014), que va captar l'atenció dels radars més atents gràcies a arguments de tant pes com "Trouble in Mind" o "Jailbreak". Actuaran aquest diumenge, 2 de desembre, a la sala 2 de Razzmatazz, de la mà de Cooncert i presentant el seu darrer plàstic, un "Venom & Faith" que afegeix acabats urbans a la base blues marca de la casa. Obrirà la nit l'imprescindible combo barceloní Joan Queralt and The Seasicks, autor de l'encara flamant "Purple Cannon" (2018).


Més informació:
Cooncert  /  Pàgina web

Sunflower Bean

“I Hear Voices” (2015), el seu primer single, va ser una senyal d’alerta. Dues descàrregues de rock psicodèlic en expansió que reclamaven l’atenció de tot radar amb un mínim de passió pel bon gust. Una promesa que es referma i uns horitzons que s’eixamplen a “Human Ceremony” (2016), el debut en llarg d’aquest trio de Brooklyn que sembla haver trobat l’equilibri perfecte entre el rock àcid i les melodies pop més immediates -moltíssima atenció a píndoles com “2013” o “Come On”-.

Sunflower Bean és un dels grans grups d’aquest 2016, paraula. I ho són perquè “Human Ceremony” és un dels debuts més frescos que s’han escoltat durant els darrers mesos i perquè els seus directes tenen fama de ser dinàmics i captivadors -ho saben prou bé els assistents a festivals com Bonnaroo o SXSW, a més de bandes com Wolf Alice o The Vaccines, que se’ls han emportat de gira quan n’han tingut l’ocasió-.

Els nord-americans trepitjaran els nostres escenaris per primer cop aquest mes de novembre, en el marc d’una gira estatal auspiciada per la gent de Cooncert. No se’ls perdin el dimecres 23 a la sala Sidecar, on compartiran cartell amb els barcelonins Twin Drama. Música surf en estat minimalista, rock de garatge a baixa fidelitat i gust per les melodies contagioses. Poc més se li pot demanar a un duet de guitarra i bateria.


Originalment publicat a B-Magazine.