(1943-2023)
Diu la llegenda que Sweet Charles Sherrell va rebre les seves primeres lliçons de guitarra de la mà de Curtis Mayfield a canvi de rentar-li el cotxe. I que això va passar quan ja s'havia començat a buscar la vida tocant la bateria als clubs de Nashville –d'on era originari- amb uns joves Jimi Hendrix i Billy Cox. Més tard va aprendre pel seu compte a tocar el baix, l'instrument que esdevindria el seu ofici i amb el qual gairebé es va inventar el funk.
Primer va entrar a la banda d'acompanyament d'Aretha Franklin, i posteriorment als J.B.'s de James Brown, amb qui va gravar àlbums com "Say It Loud – I'm Black and I'm Proud" (1969), "It's a Mother" (1969) o "Ain't It Funky" (1970). Obres que expliquen la transició del soul amb accent del Sud de la dècada dels 60 cap al funk més greixós dels anys posteriors, i que certifiquen el seu autor com un dels grans catalitzadors d'aquesta mutació.
Que Sherrell hi toqués el baix –és a dir, fos part essencial de la base rítmica- ve a dir que va jugar un paper més que decisiu en l'evolució de la música d'arrel afroamericana en un moment clau –se'l considera pioner de diverses tècniques de baix pròpies del funk-. Va deixar la banda de Brown durant la dècada dels 80, i va treballar amb altres gegants com Al Green. També va gravar i actuar com a solista. Ha traspassat a l'edat de 80 anys.
