(1949-2022)
Una banda de country que va esdevenir massiva –als Estats Units- malgrat no ser ni de bon tros per a tots els públics. El seu nom ho deia i ho segueix dient tot. Alabama són del Sud, amb tots els tòpics i totes les conseqüències, i a qui no li agradi sempre pot anar-se a comprar un disc de countrypolitan per acabar de passar l'estona. Formats el 1969 a la localitat de Fort Payne de l'estat nord-americà que els va donar nom, la seva música sempre ha navegat per la finíssima línia que separa –enllaça, de fet- el country del southern rock. El seu repertori fa olor de bourbon i benzina, però també de boscos i muntanyes on l'aire que es respira és tan pur com una bona cançó de les de tota la vida.
Ens ha deixat Jeff Cook, guitarrista, violinista i membre fundador d'un grup que canta a les petites grans coses, a la seva terra i a la seva gent, a la seva cultura i al seu dia a dia. Un discurs local però d'abast tan universal com un cançoner on els clàssics es compten a grapats. De "Wild Country" (1976), el seu disc de debut, a la bateria de declaracions d'intencions que conté el seu darrer àlbum a data d'avui, "Southern Drawl" (2015), passant per plàstics tan essencials i definitius com "Mountain Music" (1982), "Roll On" (1984) –la peça que el titula, original de Dave Loggins gravada primer per Randy Parton i popularitzada pels mateixos Alabama, és un himne del country per a camioners- o "40-Hour Week" (1985). Facin vostès el favor d'obrir un bon whiskey a la seva memòria.
