Record Store Day 2019

DANI NEL·LO

Record Store Day 2019 @ Disco 100, Barcelona

13 d'abril de 2019

D'això se'n diu començar el dia amb energia. Ni més ni menys que l'incombustible Dani Nel·lo i tota una senyora banda integrada per sospitosos habituals del rock'n'roll i el rhythm & blues barcelonins, posant de potes enlaire ja de bon matí una de les disqueries més emblemàtiques que queden a la Ciutat Comtal, ni més ni menys que la veterana Disco 100. Nel·lo presentava el segon volum de "Los saxofonistas salvajes", un projecte discogràfic on es dedica a retre homenatge als grans mestres del seu propi instrument i, de passada, a treure la pols de tot un seguit de talls que segueixen valent el seu pes en or. L'actuació s'emmarcava en els actes del Record Store Day 2019, tota una jornada melòmana l'esperit de la qual es podria resumir amb una imatge com la que encapçala aquest text. Una banda de rock'n'roll celebrant i reivindicant la tasca de les botigues de discos, mentre una assistent al concert remena les cubetes de vinils i en tria un que s'acabarà emportant a casa.

Miquel Vilella entre compactes i vinils

MIQUEL VILELLA

Disco 100, Barcelona

27 de maig de 2017

"Temples de la música", d'aquesta manera qualificava Miquel Vilella les botigues de discos, espais per on aquests dies està duent a terme una sèrie de concerts de petit format per a presentar el segon plàstic que signa amb el seu nom, tot un tractat de pop plusquamperfet titulat "La Línia Màgica" (2017, METrecords). Cada concert el realitza amb l'únic suport d'un segon guitarrista, la qual cosa permet redescobrir el seu cançoner en un estat més cru, pròxim i immediat. I a cada establiment per on passa hi assisteix acompanyat d'algun periodista musical que s'encarrega de presentar-lo a ell i a la seva obra, arrodonint així l'acte i contextualitzant l'actuació. Ahir va ser el torn de Disco 100, una de les disqueries amb més història i tradició de Barcelona, on Yeray S. Iborra va exercir com a mestre de cerimònies. Una conversa distesa entre amics i tota una bateria de perles pop que els presents vam poder degustar envoltats de compactes i vinils. Un gustàs, no cal dir-ho.

Cites a Disco 100 i RockSound

Dos moments de l'escena de Cites rodada a Disco 100.

Ja vaig parlar al seu moment de Cites i de la bona impressió que em va causar la seva primera temporada. TV3 va emetre ahir el capítol 21 de la sèrie -el vuitè de la segona temporada-, dues escenes del qual s'havien rodat respectivament a Disco 100 i a RockSound. La primera és una botiga de discos amb gairebé quatre dècades de trajectòria; el segon és un club de rock'n'roll on actuen sovint bandes emergents tant d'aquí com de fora. Disco 100 es troba al carrer de l'Escorial, a la perifèria menys cool del barri de Gràcia i, metafòricament parlant, a anys llum del centre de Barcelona. Rocksound, situat al carrer dels Almogàvers, és a tocar d'una de les sales de concerts més anomenades de la Ciutat Comtal i al seu voltant s'hi desenvolupa bona part de la vida nocturna de Poblenou, però creuar la seva porta implica des de fa gairebé deu anys entrar en un univers paral·lel on les coses passen a un altre ritme. Tant Disco 100 com RockSound són autèntics supervivents en una ciutat, Barcelona, on mantenir dia a dia un negoci dedicat a la música resulta poc menys que una odissea. Ni l'una ni l'altre són espais pensats per a acollir grans multituds, però tots dos han fidelitzat un públic tan minoritari com fidel, tan exigent com agraït, i tan apassionat com constant. Aquest és amb tota probabilitat un dels grans secrets de la seva supervivència; l'altre és la vocació indiscutible del personal que hi treballa. I el fet que els guionistes de Cites ambientessin dues escenes als seus respectius interiors és un nou punt a favor d'una sèrie que segueix marcant diferències. Perquè tant Disco 100 com RockSound representen aquella Barcelona que bona part de les ficcions televisives catalanes solen ignorar i fins i tot menystenir. La de la gent que compra discos i va a concerts en sales. La que fa la seva de forma discreta i al marge de les grans aglomeracions. Una Barcelona subterrània i en ocasions elitista, però sempre més autèntica i real que totes les temporades juntes d'El Cor de la Ciutat.