Mod jazz i refrescant instro surf a la festa major d'hivern

SCARAMANGA
Festa Major d'Hivern 2022

Mercat Vell, Mollet del Vallès

20 de gener de 2023

L'últim cop que havia vist Pere Miró (saxo) i Héctor Martín (guitarra) tocant junts en un escenari, havia estat avui fa un any al Mercat Vell de Mollet del Vallès, com a integrants de Los Saxofonistas Salvajes de Dani Nel·lo i en el marc de la festa major d'hivern del municipi. La nit passada van tornar a actuar al mateix emplaçament i amb motiu de la mateixa festivitat, si bé encapçalant en aquesta ocasió un dinàmic combo de creació pròpia, Scaramanga, que completen Abel Boquera (orgue) i Arnau Julià (bateria), i que han batejat en honor d'un dels grans antagonistes de James Bond –el que interpretava Christopher Lee a "The Man with the Golden Gun" (1974)-.

Sobre el terreny, un còctel ben sacsejat de rhythm & blues, mod jazz i instro surf que va escalfar motors al ritme d'"El hombre de la pistola de oro", vitamínica lectura de la peça central de la citada pel·lícula de l'Agent 007 –originalment cantada per Lulu-, i que va acabar d'entrar en matèria amb el bebop desacomplexat de "Nick Nack", el funk greixós de "Salsa Perrins" i el rock'n'roll desvergonyit de "Pollo frito". Al capítol de versions van destacar un "24000 Baci" que va traslladar l'original d'Adriano Celentano fins a les càlides coordenades de les costes californianes, i una serena aproximació al "Killer Joe" de Benny Golson.

A partir d'aquí, van ser dues composicions pròpies les que van acabar marcant punts a part en un passi tan àgil com rodó. La primera, "Escapa del virus", una frenètica descàrrega de surf d'inspiració pandèmica. "Encara us en recordeu?", va ironitzar Miró durant la presentació. Molt oportuna, la pregunta, a un any d'haver-nos trobat en aquella mateixa sala presenciant un concert amb mascareta i quan efectivament ja ningú sembla recordar les declaracions de bones intencions d'aleshores. La segona, "S.P.A.", homenatge a Salvador Puig Antich a ritme de majestuós jazz fusió –amb estratosfèric solo de Martín-, per recordar-nos que la revolució es pot fer ballant però sobretot que cal no abaixar la guàrdia davant certes cantarelles que darrerament tornen a ressonar massa fort.

Un homenatge als grans saxofonistes

DANI NEL·LO Y LOS SAXOFONISTAS SALVAJES
Festa Major d'Hivern 2022
Mercat Vell, Mollet del Vallès

21 de gener de 2022

Un dels grans al·licients d'escoltar música de dècades pretèrites són tots aquells tresors enterrats i joies ocultes que un encara hi pot arribar a descobrir. Tant és que un s'hagi passat tota una vida estudiant corrents i registres com el rhythm & blues, el swing, el jump blues o els primers soul i rock'n'roll. Qualsevol moment és bo per escoltar per primer cop una determinada composició o començar a explorar la discografia d'aquell pianista o d'aquell saxofonista que probablement mereixeria més que una nota a peu de pàgina als llibres d'història.

En aquest sentit, assistir a un concert de Dani Nel·lo i els seus Saxofonistas Salvajes és una bona ocasió de descobrir –o de redescobrir- noms com els de King Curtis, Noble Watts o Big Jay McNeely. "Avui fem un homenatge als grans saxofonistes de la música popular", va anunciar Nel·lo, ahir a la nit des de l'escenari del Mercat Vell de Mollet del Vallès. Un entorn tan generós com agraït a l'hora d'acollir un repertori que es va passejar al seu aire pels estils anteriorment citats, amb escapades que van anar de la Chicago dels anys 40 a la Memphis dels 60 o la Nova Orleans dels 50.

En diàleg constant amb una banda on militen pesos pesants de l'escena barcelonina –Pere Miró (saxo baríton), Dani Baraldés (guitarra), Hector Martín (guitarra), Anton Jarl (bateria), Albert Sabater (percussions) i Matías Míguez (baix)-, amb els quals va protagonitzar climàtics duels instrumentals, Nel·lo va enllaçar el swing amb aires tropicals de "Flying Home" amb la sensualitat soul de "Teen Scene", l'eterna majestuositat de "Come Back to Sorrento" i el final de festa per la porta gran amb "Nervios son nervios" –adaptació del "Nervous Man Nervous" del citat McNeely-. Un repertori d'elevadíssim voltatge per afrontar com cal les baixes temperatures hivernals.

D'esquerra a dreta: Baraldés, Sabater, Míguez, Nel·lo, Miró, Jarl (fora de pla) i Martín. 

Salvatge duel de saxos i guitarres.

El FestiSurf 2021, a Ruta 66

Dani Nel·lo, Los Capitanes, Tiburona i Lord Diabolik van actuar el cap de setmana passat a FestiSurf Costa Brava, al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro. Ja poden llegir la crònica d'un servidor al web de Ruta 66.

Ritmes de garatge i saxofonistes salvatges

Dani Nel·lo, saxofonista salvatge.

FESTISURF COSTA BRAVA 2021
Palau d'Esports i Congressos, Platja d'Aro

18 de setembre de 2021

El temps passa volant i ja fa nou edicions que FestiSurf Costa Brava va posar el litoral gironí al mapa peninsular de la més genuïna música surf. Durant tot aquest temps, la cita empordanesa s'ha consolidat com un dels últims grans esdeveniments del calendari melòman estiuenc a casa nostra, una festa de final de temporada que la nit passada va desafiar el coronavirus per segon any consecutiu amb un cartell de marcat accent garatger, si bé emmarcat en les coordenades surferes que són la raó de ser del festival.

Van trencar el gel els infal·libles Lord Diabolik, des de Perpinyà, amb una bona dosi de rock de garatge de les que posen les piles des del minut zero. Màscares de lluita lliure mexicana, irreverent sentit de l'humor i una actitud escènica a prova de bales. Ritmes cavernícoles, guitarres carregades de fuzz, homenatges als tòtems de dècades pretèrites i perles de pròpia autoria com "Les fous du garage", que van escalfar l'ambient del Palau d'Esports i Congressos malgrat les (incomprensibles) restriccions sanitàries encara vigents en l'àmbit cultural.

Igualment adrenalínica va ser la descàrrega de Tiburona, potentíssim trio madrileny sorgit de les cendres de les enyorades Juanita Banana i dedicat en cos i ànima a aixecar la moral del personal amb unes cançons que beuen a parts iguals del punk més primitiu i l'esperit del ié-ié més irreverent. Van alternar píndoles tan addictives com "Sola y feliz", "Que viene el lobo" o l'instro surf gran reserva de "Tiburona", amb versions tan ben triades com "Aquí en mi nube", lectura en castellà del "Get Off of My Cloud" dels Stones.

També sumen anys de militància a l'escena madrilenya els components de Los Capitanes, un combo de rock'n'roll tan directe i visceral com ben engreixat on destaca la presència dels incombustibles Albert Ginés (guitarra) i Alberto Bigotes (bateria). Vestits amb uniformes d'oficials d'alta mar, van maridar rodanxes de rock de garatge tan suculentes com "Capitán", "Dirty Chanquete" o "Benny Hill", amb una oportuna revisió de "Diga qué le debo", el clàssic de Siniestro Total amb el qual es van acomiadar.

Ja per acabar, el sempre solvent Dani Nel·lo va tancar el festival amb tota una lliçó magistral d'història melòmana que va repassar capítols tan essencials com el swing, el jump blues, el primer rock'n'roll o la música jamaicana de les dècades dels 50 i 60. Un repertori basat en els dos volums del seu projecte Los saxofonistas salvajes, set músics a l'escenari –a destacar el també saxofonista Pere Miró-, i cites a mestres com Red Holloway ("Last Call") o Sam Butera ("Come Back to Sorrento"). Final de festa per la porta gran.

Dani Nel·lo, Lord Diabolik, Los Capitanes i Tiburona al FestiSurf Costa Brava

Lord Diabolik.

Dani Nel·lo, Lord Diabolik, Los Capitanes i Tiburona. Potent cartell amb les essències surferes com a fil conductor i el més genuí i salvatge rock'n'roll com a raó de ser. Torna FestiSurf Costa Brava, l'últim gran festival de l'estiu, el proper 18 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro.

Amb vuit edicions a l'esquena, FestiSurf Costa Brava no és tan sols una cita de referència per als amants del més genuí instro surf i els seus registres perifèrics, sinó també amb tota probabilitat l'últim gran festival de l'estiu a casa nostra. Així torna a acreditar-ho el cartell que els seus promotors tenen previst desplegar el 18 de setembre al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro, emplaçament on per segon any consecutiu es despatxaran dosis abundants de fuzz, reverb i ritmes endimoniats.

El programa l'encapçala un il·lustre veterà i vell conegut de la casa com és Dani Nel·lo, que vindrà a presentar el segon volum del seu projecte "Los saxofonistas salvajes" (2019). Tota una bateria de dards de precisió a ritme de swing, jump blues, jazz noir i rock'n'roll instrumental, per cortesia d'un dels grans saxofonistes de l'escena estatal i amb una formació d'autèntic luxe on destaca la presència de sospitosos habituals de solvència tan contrastada com són Pere Miró (saxo) o Dani Baraldés (guitarra).

Destaca també la presència al cartell dels incombustibles Lord Diabolik. Des de Perpinyà, un salvatge i desvergonyit duet de rock de garatge amb molta mala llet però també amb un agut sentit de l'humor. Màscares de lluita lliure mexicana, ritmes trencapistes i una càrrega elèctrica que sintonitza amb el bo i millor de la nissaga Nuggets. El seu primer disc llarg, "Ne Juge Pas" (2021), ha estat una de les grans sorpreses del present exercici.

També naveguen per les coordenades del garatge més directe i animal Los Capitanes, combo format per veterans de l'escena madrilenya amb anys de quilometratge a bord de bandes com Los Tikis del Ritmo, Panches Surfers o Juanita Banana. Rock'n'roll gamberro, amb actitud punk i directe a la cara, cançons sobre festes, alcohol i un consum desmesurat de carn. Presentaran el seu primer àlbum, un "¡Golpe de remo!" (2021) que efectivament convida a gaudir dels petits i grans plaers d'aquesta vida com si no hi hagués demà.

I tot i que les deixem pel final no hauria de passar inadvertida la presència al FestiSurf de les també madrilenyes Tiburona. Un refrescant combo de garatge sorgit de les cendres de les citades (i enyorades) Juanita Banana, amb un ep de debut produït per tot un Paco Loco que va veure la llum l'any passat amb títol homònim. Una col·leció de píndoles immediates, de les que atrapen i carreguen les piles de bon principi. Atenció a l'instrumental "Tiburona", que bé podria esdevenir l'himne oficial d'aquesta edició del FestiSurf.

Més informació i entrades:

FestiSurf Costa Brava  /  Pàgina web

Rock'n'roll contra la immediatesa

Los Mambo Jambo reivindiquen els paradisos perduts - Foto Nilo Zimmerman.

Música viva, vital i atrevida com a antídot contra un món apagat, ensopit i cada dia més quadriculat. Los Mambo Jambo acaben de publicar nou disc, "Exotic Rendezvous" (2021, Buenritmo), i el seu saxofonista, Dani Nel·lo, defineix d'aquesta manera el concepte al voltant de l'obra en qüestió en una sucosa entrevista publicada aquest mes de maig per Ruta 66:

"'Exotic Rendezvous' és una manera de reivindicar els paradisos perduts. És un antídot contra la immediatesa, contra la vida completament retransmesa, contra l'excés d'informació i la caiguda del sistema. Hem de ser capaços de crear i gaudir d'espais on refugiar-nos de tota aquesta mediocritat. Quan citem allò 'exòtic', parlem d'allò inaudit, d'allò desconegut i d'allò excitant que cadascú porta a dins. Espais personals on descobrir, inventar i fantasiejar amb totes aquelles referències culturals que ens fan pessigolles des de l'adolescència. Què cony és això de seguir constantment els llums de les últimes tendències, de les autopistes de l'oci i de l'entreteniment?".

Gran declaració de principis, la de Nel·lo, i oportunes paraules en plena era de la novetat per la novetat i de la immediatesa com a eufemisme de caducitat. En realitat, poden punxar vostès qualsevol disc del combo barceloní i descobriran aquests espais als quals es refereix el saxofonista. Però posats a recomanar, el propi "Exotic Rendezvous" és molt més que una bona porta d'entrada a l'univers de Los Mambo Jambo. És una festa ritme de rock'n'roll instrumental i derivats. I, sí, és una bona via d'escapament de tota la mediocritat que ens envolta.

Rambalaya

Celebrant el més genuí rhythm & blues - Foto Xavi Olmos.

Escoltar el disc de debut de Rambalaya equival a viatjar enrere en el temps, cap a dies millors o com a mínim més amables i animats. I no pas a les dècades dels 40, els 50 i els 60 que invoquen els barcelonins des d'un repertori d'autoria pròpia però ben arrelat en el rhythm & blues, el soul i el rock'n'roll de tall primitiu facturats als Estats Units durant l'equador del segle passat, sinó a tot allò que solia fer qualsevol melòman de base abans de decretar-se confinaments i estats d'alarma. Sí, les cançons de Rambalaya remeten a locals subterranis, amb poca llum, on el respectable ballava, intimava i vivia experiències memorables mentre el bourbon i la cervesa circulaven d'un costat a l'altre de la barra.

Rambalaya és una banda de directe. I serà un gustàs refermar aquesta apreciació quan les circumstàncies ho permetin, però a hores d'ara el seu plàstic homònim (2020, Buenritmo) és molt més que un premi de consolació, una invitació a continuar celebrant la vida malgrat tot. Parlem d'una formació d'alta volada, una maquinària de set caps que conjuga ritmes atòmics amb metalls calents i teclats farcits de groove amb la veu tot terreny de Jonathan Herrero. Aquest últim és un dels motors del combo juntament amb el bateria i compositor Anton Jarl –tots els components del grup són vells coneguts de les òrbites del blues, el rock'n'roll i el jazz de la Ciutat Comtal-.

Batejada inicialment amb el nom de The Ramblers, la formació s'ha consolidat enguany amb l'entrada dels darrers components, la denominació definitiva i la publicació de l'àlbum en qüestió, on figuren cartutxos de la mida de "Bootlegger Man", "Can't Take It No More" o "Ain't Gonna Put No Flowers on My Grave", també nocturnes balades amb regust anyenc com "Come and Lay Here Beside Me", ideal per a degustar amb la companyia d'un bon còctel. Produeix un altre veterà i valor assegurat com és Dani Nel·lo. I si sobre el paper sona la cosa així de potent, sobre el terreny directament farà saltar espurnes. Si no hi ha cap contratemps dels que vostès ja saben, ho podrem comprovar el 4 de desembre a la sala 3 de Razzmatazz. Creuem els dits.


Més informació:

Rambalaya  /  Facebook

De l'instro surf a les big bands i més enllà

Juanita Banana, indumentària troglodita i vitamínic rock de garatge.

FESTISURF COSTA BRAVA 2019

Sala Polivalent, Castell d'Aro

21 de setembre de 2019

A sis dècades d'haver-se gestat sota el sol de la costa californiana, la música surf no tan sols sembla viure una segona (o tercera) joventut sinó que ha eixamplat el seu ventall discursiu molt més enllà de les guitarres amb reverberació patentades per Dick Dale i companyia. Ho tenen clar els organitzadors del FestiSurf Costa Brava, que un any més acomiadaven l'estiu per la porta gran amb un programa on l'instro surf de tota la vida seguia essent el pal de paller però no pas l'únic reclam.

Com a primeríssima mostra l'actuació de les madrilenyes Juanita Banana, que van caldejar l'ambient de bon principi enfundades en indumentària troglodita i a ritme de vitamínic rock'n'roll de garatge. Tres acords a tota castanya, un saxo endimoniat i títols de naturalesa tan immediata com "Procrastinar" o "Glutamato", tots dos provinents del seu celebrat ep de debut, "Cucarachas" (2018). En el capítol de versions van deixar-se anar amb el sempre oportú "Demolición" de Los Saicos i van marcar terreny amb una lectura en clau de gènere del "Walk Like a Man" de Frankie Valli i els Four Seasons.

Les van succeir els gallecs Phantom Dragsters, ambaixadors per excel·lència de l'instro surf més genuí i sense adulterar en aquesta edició del festival. Presentaven el flamant "...at Tiki Horror Island" (2018), el seu debut en format llarg i la columna vertebral d'un passi on no van faltar dards de tanta precisió com "Zombie Dance", "Dark Sea" o "The Attack of God Hula". Frenètics com ells mateixos i fent gala d'una perícia instrumental fora de sèrie, els d'Ourense van posar tota la carn a la graella des del minut zero i van arribar a interpretar part del repertori amb dos dels seus tres components actuant entre el públic.


LES GRANS POSTALS DE LA NIT

L'actuació dels britànics Oh! Gunquit, una de les més esperades d'aquest FestiSurf, va acabar deixant una de les grans postals de la nit. Tina Swasey i companyia convidant el respectable a ballar a l'escenari mentre s'acomiadaven amb tots els honors al ritme accelerat de "Voodoo Meat Shake". Prèviament havien disseccionat les formes més bàsiques i primitives del rock'n'roll i el rhythm & blues amb el seu darrer àlbum -"Lightning Likes Me" (2017)- com a fil conductor i servint-se d'arguments tan incontestables com "So Long Sucker", "Suzy Don't Stop" o "Greasy Moves". La quota surfera la va posar una robusta lectura de l'"Stampede" de The Scarlets.

Finalment, Los Mambo Jambo Arkestra van refermar que juguen en una altra lliga tot segellant un final de festa que no podria haver resultat més apoteòsic. El quartet fundacional, amb l'incombustible Dani Nel·lo al capdavant, celebrant el seu desè aniversari amb una dotzena de músics addicionals que van transportar títols com "Gallo de pelea", "Carrera de ratas" o "Los ases del baile" fins a l'era daurada de les big bands i més enllà. La temperatura ambient enfilant-se per moments, el respectable ballant com si no hi hagués demà i el FestiSurf apuntant cap als horitzons del swing i el jump blues.


VALOR AFEGIT

En un moment en què es parla tant de conceptes com la cultura de base o de l'accés universal a la mateixa cultura, és just assenyalar i destacar la tasca que desenvolupen iniciatives com el FestiSurf de Castell d'Aro, el Desemboca de Platja d'Aro i tantíssims cicles i festivals de proximitat que hi ha repartits arreu del territori. Propostes que no tan sols descentralitzen el mapa cultural del país, sinó que aporten valor afegit als seus respectius entorns.

Ahir al vespre, una colla d'adolescents veïns d'un nucli urbà, Castell d'Aro, on no sol abundar l'oferta d'oci per al públic juvenil, escoltaven reggaeton amb els seus telèfons mòbils a pocs metres de la sala Polivalent. Minuts després, els seus rostres de fascinació mentre gaudien del concert d'Oh! Gunquit il·lustraven tot allò que implica oferir a joves com ells una programació cultural singular, de qualitat i amb entrada lliure a escassa distància dels seus respectius domicilis. A partir d'aquí escoltaran la música que els vingui de gust, només faltaria, però la vetllada d'ahir els va obrir amb tota probabilitat alguna porta. Fer cultura també vol dir això.

Record Store Day 2019

DANI NEL·LO

Record Store Day 2019 @ Disco 100, Barcelona

13 d'abril de 2019

D'això se'n diu començar el dia amb energia. Ni més ni menys que l'incombustible Dani Nel·lo i tota una senyora banda integrada per sospitosos habituals del rock'n'roll i el rhythm & blues barcelonins, posant de potes enlaire ja de bon matí una de les disqueries més emblemàtiques que queden a la Ciutat Comtal, ni més ni menys que la veterana Disco 100. Nel·lo presentava el segon volum de "Los saxofonistas salvajes", un projecte discogràfic on es dedica a retre homenatge als grans mestres del seu propi instrument i, de passada, a treure la pols de tot un seguit de talls que segueixen valent el seu pes en or. L'actuació s'emmarcava en els actes del Record Store Day 2019, tota una jornada melòmana l'esperit de la qual es podria resumir amb una imatge com la que encapçala aquest text. Una banda de rock'n'roll celebrant i reivindicant la tasca de les botigues de discos, mentre una assistent al concert remena les cubetes de vinils i en tria un que s'acabarà emportant a casa.