Un monstre de tres caps

CELESTIAL BUMS + OCELLOT + HEDEN 'STARTRIP

Sidecar Factory Club, Barcelona

5 de setembre de 2014

Un autèntic monstre de tres caps. Un triple cartell que explorava el rock psicodèlic en les seves diferents vessants i a partir de bandes formades a Barcelona. Heden 'StarTrip, Ocellot i Celestial Bums. Per aquest ordre van sortir a l'escenari. I per aquest ordre van presentar tres maneres diferents però complementàries d'entendre la música àcida. Tres discursos i tres personalitats tan definides com vocacionalment inquietes.

Començant per la de Jason Jeans. Personatge singular i autèntic com ell mateix, porta una pila d'anys recorrent els soterranis de la Ciutat Comtal a cop de riffs contagiosos, melodies penetrants i atmosferes dominades pel misteri. Heden 'StarTrip és el seu nou projecte. Un power trio que eixampla la visió de Jeans i fa per fi realitat unes cançons que, ara sí, assoleixen la seva plenitud. Incansable bateria i elèctric teclat en diàleg constant amb la veu i la guitarra de tot un gurú lisèrgic.

Pintura facial, roba cridanera, joguines estranyes, flirtejos amb l'electrònica i components que s'intercanvien els instruments al llarg del repertori. I cançons memorables, faltaria més. Ocellot parteixen de la vessant més contemporània de la psicodèlia. La que apunta a uns MGMT, a uns Tame Impala o fins i tot a uns Arcade Fire -aquell violí que hi era sense ser-hi, aquell timbal que traçava pinzellades èpiques, aquella substància en constant transformació-. Impactant posada en escena i solvència sobre les taules, definint un directe tan fresc com rodó.

Feedback, distorsió, reverb, drones i notes que flotaven en l'espai. Una densa onada de sorollisme que s'apoderava de la sala tot anunciant que havien arribat Celestial Bums. Havent deixat les coses clares de bon principi, la formació va desplegar tot un arsenal d'himnes tan introspectius com expansius, tan boirosos com siderals. Viatge àcid sense retorn i un discurs que enllaça Haight Ashbury amb Ladbroke Grove i l'UFO Club amb la Factory de Warhol. Definitivament, el millor combo psicodèlic que s'ha escoltat a casa nostra en molt de temps. Com a mínim, des d'Aleppo Pine. Grans no són, són enormes. I més que ho seran, ja ho crec que sí.

Heden 'StarTrip.

Ocellot.

Celestial Bums.

Recomanacions: Psicodèlia made in BCN + Graham Parker

Com sempre amb el seu permís, els recomano dos concerts que tindran lloc aquest cap de setmana a Barcelona ciutat. Perquè hi ha vida més enllà dels festivals, un altre tema és que algú se'n vulgui adonar. Prenguin nota, els asseguro que valdrà la pena:

*NIT DE PSICODÈLIA BARCELONINA. Primer va tornar el folk, després el soul i ara la psicodèlia. O això ens volen fer creure, perquè tendències al marge tots tres gèneres ja fa anys que gaudeixen de bona salut. En el cas de la música lisèrgica, en poden donar fe Celestial Bums, Ocellot i Heden 'StarTrip. Tres bandes de Barcelona lliurades en cos i ànima a les diferents vessants del rock àcid. Els primers són tot un referent, una banda de vocació subterrània que no obstant ha destacat en capçaleres i cites de renom de l'àmbit psicodèlic. Els segons són un dels noms forts d'aquell cul de sac que alguns encara s'obstinen a anomenar escena barcelonina -formen part de l'escuderia Famèlic, i només per això ja haurien de córrer a escoltar-los si encara no ho han fet-. I els darrers són tota una ràfega d'aire fresc encapçalada per l'irrepetible Jason Jeans, sens dubte un dels personatges més genuïnament autèntics que queden en aquest món. Divendres, 5 de setembre (21,30h.), sala Sidecar.

*GRAHAM PARKER. Fa cosa d'un mes i mig vaig escriure això sobre l'home que ens ocupa. A aquestes alçades poc hi puc afegir, més enllà de lamentar que el seu concert de dissabte que ve, previst inicialment a la sala Bikini, s'hagi traslladat a la sala 3 de Razzmatazz. Espai de menor capacitat per a un concert que no deu haver despertat l'interès que hauria d'haver despertat. Ho lamento, deia, perquè parlem d'una llegenda amb un passat tan il·lustre com el seu present. I perquè al darrere de tot plegat hi ha el valent promotor que s'ha atrevit a portar-la a casa nostra. Ara bé, com a espectador reconec que estic d'enhorabona. Perquè clubs de dimensions tan reduïdes com les del Razz 3 són l'hàbitat natural de músics com Parker, autèntic pilar del pub rock i mestre de la doctrina dels tres acords. I perquè, alegrem-nos-en, tenir un Graham Parker (i un Brinsley Schwarz) davant mateix dels nostres nassos serà un privilegi. Un d'aquells luxes que no es paguen amb diners. No ens enganyem, de vegades viure al regne de la incultura també té els seus avantatges. Dissabte, 6 de setembre (21h.), sala Razzmatazz 3.