Hola Chica - "Marbella" (2020)

A simple vista sembla que als components d'Hola Chica els agradi prendre's les coses amb calma. Des que la banda es va formar l'any 2014 fins a l'edició del seu primer àlbum –"Magnetism" (2016)- van passar dos anys molt llargs. De la mateixa manera, hem hagut d'esperar tres anys encara més llargs per a poder-ne escoltar la continuació, un "Marbella" que tot just acaba de veure la llum i que ve a refermar les bones impressions inicials.

No és que durant tot aquest temps hagin parat quiets els barcelonins, que s'han dedicat a fer quilòmetres de punta a punta de la Península Ibèrica –i fins i tot més enllà-, trepitjant escenaris de tota mida i condició i fent-se un lloc en destacades cites del calendari festivaler. En aquest sentit, "Marbella" és fruit de tots aquests anys a la carretera, però sobretot de la química interna i les dinàmiques de grup assolides dia a dia i escenari a escenari.

Novament produït per Valen Nieto i Marc Cros amb mescles de Santos Berrocal –una mena de santíssima trinitat de l'indie autòcton, ni més ni menys-, aquest nou plàstic torna a apostar pels ritmes ballables, les melodies immediates, els acabats sintètics i aquelles atmosferes d'hedonisme il·limitat que tant poden apuntar a les FM's de fa tres dècades com a refents contemporanis de l'òrbita d'uns Metronomy.

El resultat és una col·lecció de cançons tan atemporals sobre el paper com irresistibles sobre el terreny. Un plàstic que contagia optimisme i ganes de cremar nits des de la invitació a la pista de ball que és la inicial "Asleep", fins a la postal crepuscular de la final "Fade Away". Entre l'una i l'altra, dards de precisió tan infal·libles com "Mirage", "Feels Like" o el single "Falling Apart". La presentació en directe de "Marbella" tindrà lloc el 17 d'abril a la sala Vol de Barcelona.


Més informació:

Hola Chica  /  Pàgina web  /  Spotify

Hola Chica i Bartlett a Sidecar

Bartlett.

HOLA CHICA + BARTLETT

Sidecar Factory Club, Barcelona

13 de gener de 2017

Poques bandes poden presumir, en les seves respectives posades de llarg, de la solvència escènica i instrumental que van manifestar Hola Chica i Bartlett la nit passada a la sala Sidecar. Doble cartell, dos discursos distants en les formes però complementaris en el fons i dos debuts discogràfics precedits per extenses i contrastades trajectòries -ambdós, per cert, produïts per Valen Nieto (Raydibaum)-. Els primers presentaven "Magnetism" (2016), sòlida carta de presentació per a una banda que en poc més de dos anys ha deixat empremta en destacats escenaris i festivals tant d'aquí com de fora. Bartlett, que presentava "El rayo y la distancia" (2016), és un nou projecte liderat per tot un veterà de l'escena indie autòctona com José Bernabé, que per aquesta nova aventura s'ha envoltat d'altres noms il·lustres com són Jordi Lanuza (Inspira) o Ricard Monné (Raydibaum).

Van ser Hola Chica els encarregats d'escalfar l'ambient amb un discurs que enllaça les formes més elegants del pop -les que deriven d'uns Roxy Music, per entendre'ns- amb uns acabats electrònics que evoquen referents foranis com Foster The People o (sobretot) Metronomy. El seu directe es va manifestar aclaparador, cada tema interpretat era un hit en potència -a destacar "Radio Girl"- i la recta final va esdevenir una festa per la porta gran, pluja de confetti inclosa. Tot seguit, Bartlett van donar la volta a la moneda tot desplegant la seva particular visió del rock més desacomplexat de finals dels 80 i principis dels 90. Ritmes pesants, guitarres abrasives, atmosferes oníriques i una veu gairebé confessional, recorrent aquella fina línia que separa gèneres com el shoegaze o el dream pop. I cançons enormes on ressonaven entre d'altres les troballes sòniques d'Slowdive o My Bloody Valentine.

Hola Chica

Elegants i sofisticats - Foto Clara Orozco.

No és que siguin uns nouvinguts, però es mereixen la benvinguda més sonada i càlida amb què se’ls pugui obsequiar. No són uns nouvinguts perquè ja porten una colla d’anys fent música, trepitjant escenaris i passejant-se per algunes de les principals sales del país. Però cal donar-los definitivament la millor de les benvingudes perquè és ara quan per fi veu la llum el seu primer àlbum. Un plàstic tan rodó que és impossible trobar-hi defectes. Deu talls que freguen la perfecció pop i conviden a gaudir la vida en tota la seva plenitud. Tota una col·lecció de trencapistes que ajuden a començar el dia amb bon peu i un cop arribada la nit fan que els minuts i les hores esdevinguin eterns en el millor dels sentits.

Hola Chica es van formar l’any 2012 a Barcelona amb Alex Guerra (veu i guitarra rítmica) i Lucas Codes (baix) com a nucli fundacional al qual s’acabarien sumant David Gómez (bateria), Víctor Alarcón (sintetitzadors) i Victor Tomás (guitarra solista). L’any 2014 es van proclamar guanyadors a nivell estatal del festival Emergenza, la qual cosa els va permetre sortir a l’exterior i plantar-se al Taubertal Festival alemany. Primera prova de foc superada (amb èxit) per una banda que apuntava i segueix apuntant cap a grans i llunyans horitzons. Tan sols els faltava un debut discogràfic a l’alçada de les expectatives generades a l’escenari, una carta de presentació que acabés de consolidar-los com una de les grans revelacions del panorama independent autòcton. Un treball que trigaria a arribar, i una espera que francament ha valgut la pena.

Perquè “Magnetism” (2016) té tot allò que se li pot demanar a un debut, i fins i tot més. Deu píndoles de pop independent amb altes dosis de ganxo melòdic i uns acabats tan sofisticats com elegants, produïdes per Valen Nieto i Marc Cros amb mescles de Santos Berrocal -entre tots tres sumen un bon currículum: Raydibaum, Sidonie, Love Of Lesbian i Iván Ferreiro, entre d’altres-. Deu cançons que de bon principi es manifesten eternes i evoquen sense reserves l’hedonisme crepuscular d’uns Foster The People o (sobretot) uns Metronomy. Deu arguments a favor tan sòlids i incontestables com la inicial “Back Home”, “Heart”, “You Hit” o el single “Radio Girl”. I un disc que els farà ballar de valent fins que surti el sol, paraula.

Originalment publicat a B-Magazine.