Calexico / Iron & Wine - "Years to Burn" (2019)

Gairebé una dècada i mitja han trigat els components de Calexico i Iron & Wine a tornar a signar un disc de forma conjunta. Temps durant el qual s'han consolidat, cadascú per la seva banda, com a dos dels fonaments de la música d'arrels nord-americana del segle XXI. En aquest sentit, no és del tot oportú assenyalar "Years to Burn" (2019), el primer àlbum que enregistren plegats Joey Burns, John Convertino i Sam Beam, com la continuació d'"In the Reins" (2005), l'ep amb què van materialitzar la seva unió. No és del tot oportú perquè el bagatge acumulat per ambdues parts resulta ara molt més ampli, i sobretot perquè en aquesta ocasió s'han repartit molt més equitativament papers i responsabilitats. Si "In the Reins" era essencialment un disc de l'alter ego de Beam amb Calexico com a banda d'acompanyament, "Years to Burn" suposa un marc de col·laboració molt més estret on, per exemple, Beam comparteix tasques vocals amb Burns. Pel que fa a les cançons, efectivament alternen els paisatges a contrallum propis d'Iron & Wine amb les essències desèrtiques de Calexico. Arrodoneixen la fórmula amb uns acabats orgànics d'extrema fragilitat i unes harmonies vocals que apunten a nissagues com CSNY ("Father Mountain") o els Byrds quan tocaven country ("What Heaven's Left").

Al Montseny amb Iron & Wine

Les carreteres que s'enfilen cap a les profunditats del Montseny, amb Iron & Wine sonant de fons. Una combinació guanyadora.

Nou ep d'Iron & Wine

Un any després del seu darrer treball d'estudi, l'aclamat "Beast Epic" (2017), Iron & Wine anuncia la imminent edició d'un nou ep amb algunes de les peces que van sobrar d'aquelles sessions de gravació. El plàstic veurà la llum el proper 31 d'agost sota el títol de "Weed Garden" i inclourà talls com "Waves of Galveston" o "What Hurts Worse", dues pistes que l'alter ego de Sam Beam ha avançat a través d'Spotify. La primera és un homenatge a l'estat nord-americà de Texas que ja portava alguns anys sonant de forma esporàdica als concert d'Iron & Wine però, inexplicablement, encara no havia aparegut en cap disc.

Declaració d'amor en dos sentits

IRON & WINE

BARTS, Barcelona

7 de novembre de 2015

Iron & Wine és un tipus amb ofici. Concerts com el d'ahir poden acabar resultant irregulars -al capdavall, aquí resideix part de la seva gràcia-, però a l'alter ego de Sam Beam no se li poden negar les bones maneres a l'hora d'afrontar més d'una hora i mitja en solitari i sense guió previ. Amb l'únic suport de dues guitarres acústiques -la de les cançons alegres i la de les cançons tristes, segons va revelar ell mateix- i una copa de vi negre, el de Carolina del Sud va repassar una trajectòria que enfila la seva segona dècada en sentit ascendent, i ho va fer únicament a partir de peticions del públic. Que n'hi demanaven una de The Postal Service, doncs cap problema: ell encetava el concert amb aquella emocionant relectura de "Such Great Heights" que va veure la llum al seu moment com a cara b del single del mateix títol publicat pel duet electrònic. Que se li oblidava la lletra de "Jesus the Mexican Boy" a mitja cançó, doncs prometia recuperar-la al final del concert entre aplaudiments -i la va recuperar durant la recta final de l'actuació, aquesta vegada sense vacil·lar-. Que n'hi demanaven una que no tenia massa clara, doncs s'excusava educadament, la deixava per més endavant i en triava una altra, que de peticions no n'hi faltaven. La platea -amb totes les localitats venudes des de feia dies- era un no parar de suggeriments. De "Me and Lazarus" a "Jezebel" i de "Flightless Bird, American Mouth" a la final "Naked as We Came". "No puc arribar a expressar com us estimo", va confessar un emocionat Beam a un respectable entregat com pocs. Durant una hora i quaranta-cinc minuts, la declaració d'amor va ser mútua.