Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris John Convertino. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris John Convertino. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de desembre del 2020

Calexico - "Seasonal Shift" (2020)


Els paisatges àrids i extremadament càlids de la frontera que separa Mèxic dels Estats Units disten moltíssim de les coordenades fredes amb les quals solem associar el calendari nadalenc. La qual cosa no significa que una banda essencialment desèrtica i fronterera com Calexico no sigui capaç de facturar un disc de Nadal que no tan sols ens portarà una mica d'alegria en aquestes dates segons diuen assenyalades, sinó que seguirà entrant a la perfecció en qualsevol moment de l'any.

"Seasonal Shift" (2020) és la primera incursió de Joey Burns i John Convertino en la litúrgia festiva, i el cert és que se'n surten amb bona nota amb un grapat de sorprenents composicions pròpies i versions molt ben triades. La majestuositat de la inicial "Hear the Bells" remet per moments al "Fairytale of New York" dels Pogues. La peça titular és una càlida balada amb regust anyenc que fa venir ganes d'anar a passar un Nadal a la Baixa Califòrnia. I "Heart of Downton", amb col·laboració de Bombino, és una cúmbia ideal per escalfar l'ambient de les nits més fredes de l'any.

Al capítol de versions entra de meravella la lectura del sempre reivindicable "Christmas All Over Again", original de Tom Petty enregistrat amb el suport de Nick Urata (DeVotchKa). "Mi burrito sabanero", d'Hugo Blanco, ens torna a les coordenades tropicals amb la veu de Gaby Moreno. "Sonoran Snoball", amb injecció electrònica de Camilo Lara (Mexican Institute of Sound), ve a recordar que mai neva al desert d'Arizona sobre un dinàmic ritme trencapistes. I el "Happy Xmas (War Is Over)" de Lennon sona tan serè que aconsegueix sorprendre en positiu malgrat tractar-se d'una de les nadales més gastades de tots els temps.

Una aposta segura per aquest Nadal. Disponible a Bandcamp.

dijous, 4 de juliol del 2019

Calexico / Iron & Wine - "Years to Burn" (2019)


Gairebé una dècada i mitja han trigat els components de Calexico i Iron & Wine a tornar a signar un disc de forma conjunta. Temps durant el qual s'han consolidat, cadascú per la seva banda, com a dos dels fonaments de la música d'arrels nord-americana del segle XXI. En aquest sentit, no és del tot oportú assenyalar "Years to Burn" (2019), el primer àlbum que enregistren plegats Joey Burns, John Convertino i Sam Beam, com la continuació d'"In the Reins" (2005), l'ep amb què van materialitzar la seva unió. No és del tot oportú perquè el bagatge acumulat per ambdues parts resulta ara molt més ampli, i sobretot perquè en aquesta ocasió s'han repartit molt més equitativament papers i responsabilitats. Si "In the Reins" era essencialment un disc de l'alter ego de Beam amb Calexico com a banda d'acompanyament, "Years to Burn" suposa un marc de col·laboració molt més estret on, per exemple, Beam comparteix tasques vocals amb Burns. Pel que fa a les cançons, efectivament alternen els paisatges a contrallum propis d'Iron & Wine amb les essències desèrtiques de Calexico. Arrodoneixen la fórmula amb uns acabats orgànics d'extrema fragilitat i unes harmonies vocals que apunten a nissagues com CSNY ("Father Mountain") o els Byrds quan tocaven country ("What Heaven's Left").

dimarts, 30 de gener del 2018

Calexico - "The Thread that Keeps Us" (2018)


La primera impressió que un pot obtenir escoltant "The Thread that Keeps Us" (2018), el nou disc de Calexico, és que Joey Burns i John Convertino han fet un cop de timó i s'han posat a explorar territoris que els són pocs familiars. És la primera impressió, la que pot suggerir la peça inicial. Un "End of the World" que comença com una barreja del "With or Without You" de U2 i el "Heroes" de Bowie per a desembocar en una irresistible espiral de power pop que farà les delícies de qualsevol fan de Teenage Fanclub. Però a partir del segon tall, "Voices in the Field", tornen els ressons fronterers que sempre han definit la banda d'Arizona. Una constant que es manté en talls com "Bridge to Nowhere" o "Flores y Tamales", i que alterna amb talls tan sorprenents com aquest reggae llatinitzat que és "Under the Wheels" o el preciosisme folk de "The Town & Miss Lorraine". Un disc diferent d'una banda al·lèrgica a les repeticions.