Calexico - "Seasonal Shift" (2020)

Els paisatges àrids i extremadament càlids de la frontera que separa Mèxic dels Estats Units disten moltíssim de les coordenades fredes amb les quals solem associar el calendari nadalenc. La qual cosa no significa que una banda essencialment desèrtica i fronterera com Calexico no sigui capaç de facturar un disc de Nadal que no tan sols ens portarà una mica d'alegria en aquestes dates segons diuen assenyalades, sinó que seguirà entrant a la perfecció en qualsevol moment de l'any.

"Seasonal Shift" (2020) és la primera incursió de Joey Burns i John Convertino en la litúrgia festiva, i el cert és que se'n surten amb bona nota amb un grapat de sorprenents composicions pròpies i versions molt ben triades. La majestuositat de la inicial "Hear the Bells" remet per moments al "Fairytale of New York" dels Pogues. La peça titular és una càlida balada amb regust anyenc que fa venir ganes d'anar a passar un Nadal a la Baixa Califòrnia. I "Heart of Downton", amb col·laboració de Bombino, és una cúmbia ideal per escalfar l'ambient de les nits més fredes de l'any.

Al capítol de versions entra de meravella la lectura del sempre reivindicable "Christmas All Over Again", original de Tom Petty enregistrat amb el suport de Nick Urata (DeVotchKa). "Mi burrito sabanero", d'Hugo Blanco, ens torna a les coordenades tropicals amb la veu de Gaby Moreno. "Sonoran Snoball", amb injecció electrònica de Camilo Lara (Mexican Institute of Sound), ve a recordar que mai neva al desert d'Arizona sobre un dinàmic ritme trencapistes. I el "Happy Xmas (War Is Over)" de Lennon sona tan serè que aconsegueix sorprendre en positiu malgrat tractar-se d'una de les nadales més gastades de tots els temps.

Una aposta segura per aquest Nadal. Disponible a Bandcamp.

Los Espiritus, en ep i en streaming

Los Espiritus - Foto Mathias Magritte.

Los Espiritus es sobreposen a la pandèmia amb Sancocho Stereo, un projecte que ells mateixos han definit com una ràdio 'espiritual' i que suposa una nova manera de presentar la seva música. La publicació del tercer volum de la sèrie coincideix amb el llançament d'un nou ep en solitari de Maxi Prietto i amb un concert en streaming que s'emetrà aquest dissabte des de Buenos Aires.

Hi ha músics que estan aprofitant aquest període d'aturada general i forçada per fer aquella mena de coses que habitualment no poden dur a terme. Hi ha qui fins i tot aprofita per experimentar amb nous formats a l'hora de presentar la seva música. És el cas de Los Espiritus, que durant els darrers mesos s'han dedicat a donar forma al que ells mateixos defineixen com una ràdio 'espiritual'. Una sèrie de sessions realitzades com si es tractés de programes radiofònics, on els argentins interpreten temes del seu repertori, peces inèdites i versions d'altres artistes, i que publiquen en format digital amb forma d'ep's.

La iniciativa ha rebut el nom genèric de Sancocho Stereo, i recentment se n'ha publicat el tercer capítol, titulat "Volumen 3 - La Antillana". Un llançament que comença amb una reveladora lectura en castellà d'un original de Bob Dylan. "It's All Good", la peça que tancava per la porta gran "Together Through Life" (2009), reinterpretada pels de Buenos Aires en clau de pantanós i elèctric rhythm & blues, i rebatejada com a "Todo bien". Inici d'impacte i preludi de l'atac frontal d'"Un limón", un robust exercici de rock psicodèlic augmentat amb les percussions d'un vell amic de la banda com és el colombià Mario Kaona. Tanca el conjunt la peça titular, "La Antillana", un blues desèrtic amb mètrica dub i col·laboració estel·lar d'un altre vell conegut de la banda com és Bombino.

Aquest nou llançament de Los Espiritus arriba gairebé un any després de "Caldero" (2019), un quart àlbum que va suposar també l'estrena a l'estudi de l'actual formació del combo argentí –la que va actuar l'any passat a Barcelona-. I pràcticament coincideix amb la publicació d'un nou ep en solitari d'un dels rostres més visibles de la banda, Maxi Prietto, "Playa Nocturna vol.1". La primera part d'una sèrie on Prietto es dedicarà a retre homenatge als seus músics i estils preferits, en aquest cas el rock'n'roll i el jazz. El primer és representat per "El Rey Criollo del Rock and Roll", atrevida lectura del clàssic d'Elvis Presley "King Creole" que al seu dia ja va interpretar amb accent porteño tot un Pajarito Zaguri. El segon és "Definición de ritmo", un original del guitarrista argentí Oscar Alemán.

D'altra banda, Los Espiritus tenen previst oferir aquest dissabte, 21 de novembre (3 de la matinada de diumenge en horari europeu), un concert en streaming des del seu estudi al centre cultural Club Plasma de la capital argentina. S'ha anunciat la presència de músics convidats per fer l'ocasió encara més especial. Poden vostès adquirir les seves entrades virtuals a través d'aquest enllaç. I poden escoltar el tercer volum de Sancocho Stereo a les plataformes digitals.

Los Espiritus - "Caldero" (2019)

Tres de les peces que integren "Caldero" (2019, Alto Valle), el quart disc de Los Espiritus, les havíem pogut escoltar durant la gira que els va portar a Barcelona ara fa poc més d'un any. La primera és "Motivos", un estàndard d'Italo Pizzolante que gairebé podria haver encaixat al disc de boleros que Maxi Prietto va signar al seu dia a mitges amb Natalia Politano –"Boleros y canciones" (2018, Alto Valle)-. La segona és "Semillas de luz", un oníric exercici de psicodèlia crepuscular. I la tercera és "El servidor", una rodanxa de blues àcid, pantanós i amb accent tropical marca de la casa.

"Caldero" és el primer àlbum que els de Buenos Aires enregistren des del canvi de formació que va consolidar Prietto com a figura central del combo i va atorgar un major protagonisme a la guitarra solista de Miguel Mactas –la mateixa que va actuar l'any passat a Barcelona-. També marca distàncies amb els seus predecessors tot abandonant les formes més urgents i directes del rock i potenciant l'accent llatí ("Cigarros y tragos") i els acabats atmosfèrics (el blues boirós i gairebé terminal de "Plegarias" o els aires transatlàntics d'"El árbol de los venenos", aquesta última amb participació de Bombino). Trenca la norma "Destino", un funk tropical que remet al primer Santana.

Disponible a Bandcamp.

Escoltant Hendrix al Sàhara

Bombino.

"El desert pot ser perillós, però vaig tenir la sort de trobar-hi gent genial que em va acollir, i a més vaig connectar amb altres joves. Vèiem videoclips de Dire Straits i escoltàvem cintes de Jimi Hendrix, tot provant de precisar com tocaven aquelles bogeries". Si obviem el detall del desert i els seus perills, aquesta podria ser la història de milions d'adolescents occidentals. Però qui parla és Omara Moctar, més conegut com a Bombino i un dels màxims exponents de la música contemporània d'arrel tuareg -allò que algú va anomenar afroblues-, que explica com de ben jove va dedicar-se a viatjar amb la seva guitarra per països com Algèria o Líbia abans de tornar al seu Níger natal. Les declaracions formen part d'una entrevista signada per Xavier Gaillard i publicada per Rockdelux aquest mes de maig i, si tenim en compte els esdeveniments que han tingut lloc en països de la regió com Nigèria, Mali o la pròpia Líbia, il·lustren fins a quin punt la música pot salvar vides o com a mínim encarrilar-les. Quan l'educació és la base de tot, la guitarra de Hendrix és més poderosa que cap fusell armat en nom de qualsevol déu. Per cert, Bombino actuarà els propers dies 15 i 18 de maig a Lleida i Barcelona (Cafè del Teatre i sala Apolo, respectivament).

BAM 2015 (2)

Julie Byrne.

BAM 2015

Places dels Àngels i Joan Coromines, Barcelona

23 de setembre de 2015

Té valor, el que va fer Julie Byrne en una plaça Joan Coromines que es va estrenar gairebé deserta però es va anar atapeint a mida que avançava el concert de la nord-americana. En primer lloc, perquè no tothom s'atreviria a sortir a un escenari de dimensions considerables -i davant d'un respectable que ni ha pagat entrada ni ha acudit expressament a escoltar-la a ella- amb l'únic reforç d'una guitarra acústica -ocasionalment la va acompanyar un teclista des d'un discretíssim segon pla-. En segon lloc, perquè va saber transformar un espai tan fred com la plaça Joan Coromines en un entorn càlid i pròxim. I sobretot perquè, atenció, fins i tot quan el volum de personal ja feia més que patxoca tothom callava i escoltava, la qual cosa no es veu cada dia. Ni una mosca de fons se sentia, tan sols la veu profunda de Byrne, els arpegis a trenc d'alba de la seva guitarra i la seva lírica humil i casolana. Sola davant del perill i amb un registre que apunta a Josephine Foster o Vashti Bunyan, va fer gala del menys és més en un passi digne de ser emmarcat.

A l'extrem oposat es va situar Bombino, que va oferir a la plaça dels Àngels l'altre gran concert de la nit. Si Byrne juga fort en les distàncies curtes, el d'Agadez es va adreçar a les masses amb un discurs que renova i universalitza la tradició musical del Sahel a cop de riffs elèctrics i pinzellades d'afrofunk, blues i psicodèlia -a aquestes alçades ja no és cap secret, tot ve d'allà mateix-. Hipnòtic, magnètic, expansiu i imparable en els moments de màxima compenetració amb el trio que l'acompanyava -guitarra, baix i bateria-, l'alter ego d'Omara Moctar hauria de veure's elevat molt més enllà de tota etiqueta ètnica o geogràfica, a la mateixa alçada que alguns dels tòtems occidentals amb qui se l'ha comparat. Un altre gran moment de la nit el van protagonitzar els australians Blank Realm amb una descàrrega de rock de garatge i adrenalínic post-punk. Saun & Starr van posar-hi ganes i ofici, però el seu discurs es troba més a prop dels manuals d'estil soul que de la força bruta de Sharon Jones, i Juan Wauters va relliscar amb les seves cançons d'herència antifolk al mateix escenari on Byrne havia triomfat amb recursos similars.

Bombino.

Saun & Starr.

Blank Realm.

Deu propostes per al BAM 2015

Bombino.

Ryley Walker, Bombino, Julie Byrne, Jupiter Lion i Yasmine Hamdan són tan sols alguns dels noms que actuaran al BAM 2015 entre els propers dies 18 i 23 de setembre. El cartell del Barcelona Acció Musical és tan monumental com de costum, i l'oferta és tan variada com inabastable. Un servidor ha triat deu propostes, no necessàriament les millors, en alguns casos incompatibles a nivell d'horaris, però sempre amb discursos interessants. Poden llegir l'article a Brubaker.