Inspira - "Acaba i comença" (2022)

Feia set anys que Inspira no publicaven disc nou, des del llunyà "Greta" (2015) –des d'aleshores havíem pogut escoltar "Com a casa" (2018), debut en solitari de Jordi Lanuza-. I quan semblava que els barcelonins ja no tornarien mai més, van i es despengen quan menys ens els esperàvem amb un dels seus treballs més rodons. Un "Acaba i comença" (2022, Bankrobber) produït pel seu bon amic Pau Vallvé i gravat en directe als estudis Casa Murada.

No és gratuït, el detall d'haver gravat el disc en directe, perquè justament les 11 peces que el formen sonen a això. A tota una banda anant a una, a quatre músics fent música plegats i a una química que no s'ha desfet –al contrari- malgrat tots aquests anys d'aturada. Amb el suport de vells coneguts com Fer Acosta (guitarra i segona veu), Dario Vuelta (baix) i Xavi Molero (bateria), Lanuza (veu i guitarra) segueix desplegant aquella malenconia marca de la casa en un repertori que bé podria ser el més heterogeni que hagi lliurat a data d'avui.

La inicial "Al bar Vinil", sentit homenatge a tot un clàssic de les nits de Gràcia regentat pel mateix vocalista, sona a tot allò que invoca la seva lletra. A aquell rock de factura independent i tan genuïnament barceloní que durant la primera dècada del present segle –i part de la segona- va semblar dibuixar altres horitzons possibles per a una escena catalana que des d'aleshores ha fet un pas de gegant enrere. "La teva memòria" és un simpàtic exercici de folk pop amb la dosi justa d'èpica. I "Mentre cauen els demés" és una torrencial descàrrega de rock alternatiu amb la sensibilitat a flor de pell.

Menció a part mereix "El desig original". Tempo pausat i uns contorns a contrallum que recorden els passatges intimistes dels inicis del grup, i una tornada marcada per l'esclat d'una guitarra en flames que ens ve a dir que els Inspira de 2022 segueixen essent els de 2012 però han crescut en el millor sentit. Que han evolucionat cap a nous i fascinants horitzons sense renunciar a les seves essències. Possiblement la peça que millor defineixi l'esperit del disc i d'aquesta segona joventut que Lanuza i companyia semblen haver acabat d'encetar. Ben tornats.

Disponible a Bandcamp.

Jordi Lanuza - "Com a casa" (2018)

La trajectòria d'Inspira no s'entendria sense Jordi Lanuza i les seves cançons, fràgils exercicis de folk en to menor que durant la passada dècada han definit la personalitat de la banda barcelonina. Cançons que sempre han invocat valors com l'honestedat, la proximitat o la senzillesa de qui es limita a cantar allò que vol explicar, però que mai abans havien sonat tan directes i properes com al plàstic que ens ocupa. "Com a casa" (2018, Bankrobber) és el primer àlbum que Lanuza signa amb el seu propi nom, i si bé a nivell discursiu no suposa un trencament amb l'obra d'Inspira sí que hi marca distàncies en un aspecte més formal i situa en un primer pla la vessant estrictament compositiva del seu autor.

A "Com a casa" no hi ha cap banda d'acompanyament, cap arranjament que embelleixi o redefineixi les cançons, cap truc o artifici que resti immediatesa ni frescor al repertori. Tan sols el mateix Lanuza i la seva guitarra gravant en rigurós directe i, ocasionalment, algun piano que introdueix de forma més o menys subtil tot un Pau Vallvé -productor de l'àlbum i una presència gairebé constant a la trajectòria de Lanuza-. No s'esperin per tant trobar a "Com a casa" cançons de naturalesa festivalera o cridades a aixecar concerts sencers, sinó una col·lecció de vinyetes íntimes ideals per a acompanyar moments de solitud i nits en vetlla. I una mostra de com crear una obra majúscula a partir dels mínims recursos.


Més informació:
Jordi Lanuza  /  Pàgina web
Bankrobber  /  Bandcamp

Inspira presenta "Greta"

Inspira.

Inspira ja tenen a punt el que serà el seu quart disc. "Greta" veurà la llum aquesta tardor a través de Bankrobber -serà la seva primera referència amb aquest segell després d'haver editat anteriorment amb Cydonia i Amniòtic-. La presentació oficial tindrà lloc per partida doble amb actuacions al Mercat de Música Viva de Vic (19 de setembre) i a l'Auditori de Barcelona (16 d'octubre), i de moment n'han avançat dos temes tant a Spotify com a Youtube. "El carrer nou" i "Al meu davant", es titulen. Dues peces on la banda liderada per Jordi Lanuza manté el to malencònic i tardorenc marca de la casa, i a la vegada fa un pas endavant pel que fa a producció. Enrere queden els traços folk i les textures acústiques dels anteriors treballs, que deixen pas a una ferma aposta per l'electrònica, els pedals d'efectes i els ritmes penetrants. La cosa promet.

Ja no caldrà tenir por mai més...

INSPIRA

Tarambana, Cardedeu

15 de novembre de 2013

Un cop acabat el concert d'Inspira al Tarambana, un dels assistents parlava a l'exterior del recinte amb Jordi Lanuza, vocalista de la banda barcelonina. "M'has fet sentir bé", li deia. Aquest assistent havia tingut un mal dia en el pitjor dels sentits, però l'actuació que acabava de presenciar l'havia fet sentir bé. Darrerament exigim a la música aquella implicació social que ha de tenir l'art. Una implicació que, com evidencien anècdotes d'aquesta mena, pot passar per una vessant curativa i catàrtica. La d'il·luminar l'oient i fer-lo millor -no pas en el sentit competitiu de la paraula, sinó en l'humà-.

Inspira van actuar a Cardedeu reduïts al nucli bàsic de la formació, Lanuza a la veu principal i a la guitarra rítmica, i Fer Acosta a la segona veu, a la guitarra solista i a l'Omnichord. Presentaven el seu tercer disc, "Amunt!", espina dorsal del repertori juntament amb l'anterior "Escapistes" (2010). Lletres reflexives sobre acords menors, harmonies vocals que enllacen Simon and Garfunkel amb Fleet Foxes, les profunditats boscoses de Bon Iver i la intensitat de Neil Young. I la versió esquelètica de cançons tan enormes com "Onades de nit", "El refugi de les hores", "Nits d'hivern" o "Antigues maquinàries".

Al final d'aquest darrer tema, Lanuza va demanar al respectable que tanqués els ulls mentre cantava repetidament el vers "Ja no caldrà tenir por mai més". La funció de cantar, va explicar, inhabilita al cervell humà la de tenir por. Perdre la por cantant. Sens dubte, el moment defenitiu de la nit. El moment en què aquell assistent al concert s'havia sentit bé malgrat els motius que el podien impulsar a tenir por. La música com a revulsiu i catarsi. Si mesuréssim amb aquest baròmetre conceptes com l'èxit o el triomf, ens adonaríem que els grans triomfadors de l'àmbit musical no es troben a les mal anomenades llistes d'èxits, sinó tocant en espais de proximitat i parlant al seu públic de tu a tu.