Inspira - "Acaba i comença" (2022)

Feia set anys que Inspira no publicaven disc nou, des del llunyà "Greta" (2015) –des d'aleshores havíem pogut escoltar "Com a casa" (2018), debut en solitari de Jordi Lanuza-. I quan semblava que els barcelonins ja no tornarien mai més, van i es despengen quan menys ens els esperàvem amb un dels seus treballs més rodons. Un "Acaba i comença" (2022, Bankrobber) produït pel seu bon amic Pau Vallvé i gravat en directe als estudis Casa Murada.

No és gratuït, el detall d'haver gravat el disc en directe, perquè justament les 11 peces que el formen sonen a això. A tota una banda anant a una, a quatre músics fent música plegats i a una química que no s'ha desfet –al contrari- malgrat tots aquests anys d'aturada. Amb el suport de vells coneguts com Fer Acosta (guitarra i segona veu), Dario Vuelta (baix) i Xavi Molero (bateria), Lanuza (veu i guitarra) segueix desplegant aquella malenconia marca de la casa en un repertori que bé podria ser el més heterogeni que hagi lliurat a data d'avui.

La inicial "Al bar Vinil", sentit homenatge a tot un clàssic de les nits de Gràcia regentat pel mateix vocalista, sona a tot allò que invoca la seva lletra. A aquell rock de factura independent i tan genuïnament barceloní que durant la primera dècada del present segle –i part de la segona- va semblar dibuixar altres horitzons possibles per a una escena catalana que des d'aleshores ha fet un pas de gegant enrere. "La teva memòria" és un simpàtic exercici de folk pop amb la dosi justa d'èpica. I "Mentre cauen els demés" és una torrencial descàrrega de rock alternatiu amb la sensibilitat a flor de pell.

Menció a part mereix "El desig original". Tempo pausat i uns contorns a contrallum que recorden els passatges intimistes dels inicis del grup, i una tornada marcada per l'esclat d'una guitarra en flames que ens ve a dir que els Inspira de 2022 segueixen essent els de 2012 però han crescut en el millor sentit. Que han evolucionat cap a nous i fascinants horitzons sense renunciar a les seves essències. Possiblement la peça que millor defineixi l'esperit del disc i d'aquesta segona joventut que Lanuza i companyia semblen haver acabat d'encetar. Ben tornats.

Disponible a Bandcamp.

Jordi Lanuza - "Com a casa" (2018)

La trajectòria d'Inspira no s'entendria sense Jordi Lanuza i les seves cançons, fràgils exercicis de folk en to menor que durant la passada dècada han definit la personalitat de la banda barcelonina. Cançons que sempre han invocat valors com l'honestedat, la proximitat o la senzillesa de qui es limita a cantar allò que vol explicar, però que mai abans havien sonat tan directes i properes com al plàstic que ens ocupa. "Com a casa" (2018, Bankrobber) és el primer àlbum que Lanuza signa amb el seu propi nom, i si bé a nivell discursiu no suposa un trencament amb l'obra d'Inspira sí que hi marca distàncies en un aspecte més formal i situa en un primer pla la vessant estrictament compositiva del seu autor.

A "Com a casa" no hi ha cap banda d'acompanyament, cap arranjament que embelleixi o redefineixi les cançons, cap truc o artifici que resti immediatesa ni frescor al repertori. Tan sols el mateix Lanuza i la seva guitarra gravant en rigurós directe i, ocasionalment, algun piano que introdueix de forma més o menys subtil tot un Pau Vallvé -productor de l'àlbum i una presència gairebé constant a la trajectòria de Lanuza-. No s'esperin per tant trobar a "Com a casa" cançons de naturalesa festivalera o cridades a aixecar concerts sencers, sinó una col·lecció de vinyetes íntimes ideals per a acompanyar moments de solitud i nits en vetlla. I una mostra de com crear una obra majúscula a partir dels mínims recursos.


Més informació:
Jordi Lanuza  /  Pàgina web
Bankrobber  /  Bandcamp

Inspira presenta "Greta"

Inspira.

Inspira ja tenen a punt el que serà el seu quart disc. "Greta" veurà la llum aquesta tardor a través de Bankrobber -serà la seva primera referència amb aquest segell després d'haver editat anteriorment amb Cydonia i Amniòtic-. La presentació oficial tindrà lloc per partida doble amb actuacions al Mercat de Música Viva de Vic (19 de setembre) i a l'Auditori de Barcelona (16 d'octubre), i de moment n'han avançat dos temes tant a Spotify com a Youtube. "El carrer nou" i "Al meu davant", es titulen. Dues peces on la banda liderada per Jordi Lanuza manté el to malencònic i tardorenc marca de la casa, i a la vegada fa un pas endavant pel que fa a producció. Enrere queden els traços folk i les textures acústiques dels anteriors treballs, que deixen pas a una ferma aposta per l'electrònica, els pedals d'efectes i els ritmes penetrants. La cosa promet.

Ja no caldrà tenir por mai més...

INSPIRA

Tarambana, Cardedeu

15 de novembre de 2013

Un cop acabat el concert d'Inspira al Tarambana, un dels assistents parlava a l'exterior del recinte amb Jordi Lanuza, vocalista de la banda barcelonina. "M'has fet sentir bé", li deia. Aquest assistent havia tingut un mal dia en el pitjor dels sentits, però l'actuació que acabava de presenciar l'havia fet sentir bé. Darrerament exigim a la música aquella implicació social que ha de tenir l'art. Una implicació que, com evidencien anècdotes d'aquesta mena, pot passar per una vessant curativa i catàrtica. La d'il·luminar l'oient i fer-lo millor -no pas en el sentit competitiu de la paraula, sinó en l'humà-.

Inspira van actuar a Cardedeu reduïts al nucli bàsic de la formació, Lanuza a la veu principal i a la guitarra rítmica, i Fer Acosta a la segona veu, a la guitarra solista i a l'Omnichord. Presentaven el seu tercer disc, "Amunt!", espina dorsal del repertori juntament amb l'anterior "Escapistes" (2010). Lletres reflexives sobre acords menors, harmonies vocals que enllacen Simon and Garfunkel amb Fleet Foxes, les profunditats boscoses de Bon Iver i la intensitat de Neil Young. I la versió esquelètica de cançons tan enormes com "Onades de nit", "El refugi de les hores", "Nits d'hivern" o "Antigues maquinàries".

Al final d'aquest darrer tema, Lanuza va demanar al respectable que tanqués els ulls mentre cantava repetidament el vers "Ja no caldrà tenir por mai més". La funció de cantar, va explicar, inhabilita al cervell humà la de tenir por. Perdre la por cantant. Sens dubte, el moment defenitiu de la nit. El moment en què aquell assistent al concert s'havia sentit bé malgrat els motius que el podien impulsar a tenir por. La música com a revulsiu i catarsi. Si mesuréssim amb aquest baròmetre conceptes com l'èxit o el triomf, ens adonaríem que els grans triomfadors de l'àmbit musical no es troben a les mal anomenades llistes d'èxits, sinó tocant en espais de proximitat i parlant al seu públic de tu a tu.

Cinc recomanacions culturals

Amb el seu permís els transmeto cinc recomanacions literàries i musicals per aquest divendres, 15 de novembre. Es tracta com de costum d'activitats gratuïtes -o amb preus populars-, de petit format i de vocació fresca, inquieta i pròxima. Gaudeixin.

-MUERTE POR FUNKY. "Muerte por funky o El Eutanasio" (2013), de Jordi Casals i Merchán, és la millor novel·la pop editada a casa nostra durant els darrers anys -juntament amb "El cas del Serrell" (2012) d'Albert Gil i "Rompepistas" (2009) de Kiko Amat-. Un passeig per la Barcelona que no surt a les guies turístiques, de la mà d'un peculiar assassí a sou, El Eutanasio -des d'ara mateix, una icona de la nostra literatura pop-. El propi autor el presentarà a la llibreria Alibri de Barcelona (c/. Balmes, 26 - metro: Universitat/Passeig de Gràcia). Hora: 19,30 (en cas de no poder-hi assistir, facin-se un favor i llegeixin el llibre).

-HANSELETT. Definitivament, un dels projectes més singulars i atrevits que han circulat darrerament per l'òrbita barcelonina. Folk boirós, electrònica onírica i post-punk fantasmagòric. El seu ep de debut, "Follow the White Stones" (2012), va suposar tota una revelació. Aquest mes de novembre l'ha seguit el disc de remescles "Hanselett's Lost RMXS", amb participacions com les d'Experimental Little Monkey o Daniel Van Lion. El presentaran en directe al Minusa Club de Barcelona (c/. València, 166 - metro: Urgell/Universitat/Hospital Clínic/Passeig de Gràcia). Hora: 22,00.

-PILÉ ON 45. Música per a gourmets i gastronomia per a melòmans. Seleccions viníliques de soul, jazz, rhythm & blues, garage, beat i sons jamaicans, aquesta vegada a càrrec dels dj's Carlos Cactus i Manolo Navarro (The Canary Sect). Estètica mod i sixties en un entorn compromès amb la cultura i dedicat a la gastronomia de qualitat i proximitat, el restaurant-llibreria Anònims de Granollers (c/. Ricomà, 57 - RENFE/Nit Bus: Granollers Centre). Hora: de 21,00 a 02,00.

-INSPIRA. Les seves connexions amb Maria Coma i Pau Vallvé -membre ocasional de la formació- no deixen de ser bons reclams. Però el que realment importa són les cançons. Exercicis tan detallistes com expansius de folk-pop de lírica íntima. El seu darrer disc, "Amunt!" (2013), els ha confirmat com a nom de referència del pop independent cantat en català i no n'hi ha per a menys. El presentaran al cafè cultural i gastronòmic Tarambana de Cardedeu (c/. Bellsolar, cantonada c/. Barcelona - RENFE/Nit Bus: Cardedeu). Hora: 22,45.

-INTERLUDE + TCN. Doble concert de rock sorollista amb el segell de qualitat d'Arcada Koncerts. Interlude és un sòlid combo de post-hardcore procedent de Zaragoza. Els avalen tres discos i un ep farcits de ritmes pesants, guitarres que exploten i lletres socialment compromeses, tant en castellà com en francès. Amb poc ressò mediàtic però amb una carrera prou important a l'esquena, TCN és una gamberrada sònica en el millor dels sentits i amb denominació d'origen de Sant Feliu de Codines. Compartiran escenari en el marc de l'espai Dràstik de l'Arcada i al Casino Popular de Cardedeu (c/. Pau Casals, 15 - RENFE/Nit Bus: Cardedeu). Hora: 23,15. IMPORTANT: Aquest concert no tindrà lloc el divendres 15, sinó el DISSABTE 16.

Música de mercat IV

25è MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

Jazz Cava (exterior) i Plaça de la Catedral, Vic

15 de setembre de 2013

INSPIRA. Inici tímid, crescendo intens, desenllaç apoteòsic.

NÚRIA GRAHAM. La veu d'una jove promesa.

Contextos

Coses que fan reflexionar. Bibiana Ballbé porta diversos dies instal·lada en una habitació d'un hotel de Barcelona, des d'on escriu breus cròniques que publica el diari El Periódico a la seva edició digital. Ahir, per exemple, Ballbé es referia a un concert que va tenir lloc a la citada habitació i on van tocar -amb el llit com a escenari i adaptats al format reduït que requerien les circumstàncies- Love Of Lesbian, Mazoni i Inspira. "20 persones de públic i una màgia irrepetible en l'ambient", celebrava la cronista després d'haver traslladat a una habitació d'hotel quelcom que, malgrat resultar original, no és pas nou: ja fa temps que públic i artistes opten per celebrar concerts en sales d'estar i altres espais poc habituals, davant les dificultats creixents que presenten els circuits tradicionals de música en directe. "Descontextualitzar l'essència de la cultura té premi", afegia Ballbé, "i en aquest cas tots els presents vam guanyar. Acreditacions, agents de seguretat, passis vip, artistes de primera i un públic entregat. Un Mini Festival en tota regla i amb llicència per trencar totes les normes". Dels repertoris, l'actitud dels músics damunt l'improvisat escenari o qualsevol altre detall referent als concerts i la música en si, no en parlava.

Personalment, m'agraden molt la part de descontextualitzar l'essència de la cultura i la de trencar totes les normes. També m'agrada això que tothom hi guanyi, i que el públic estigués entregat davant un cartell que realment s'ho valia. El que ja no m'agrada tant és que el festival de torn estigui patrocinat per una marca de cotxes -se n'adonaran si miren el nom de l'esdeveniment, que cal no confondre amb el molt més veterà i independent Minifestival-. I encara menys la part de les acreditacions, els agents de seguretat i els passis vip en un concert d'aforament tan limitat. Perquè tot això em porta a preguntar-me què és el que suposadament ha guanyat tothom, què dimonis és el que s'ha descontextualitzat i quines normes s'han trencat. Fer un concert en una sala d'estar per a esquivar els obstacles propis de la indústria cultural, sí que és descontextualitzar i trencar normes en el millor dels sentits. Fer exactament el mateix en una habitació d'hotel, sota el patrocini d'una marca automobilística i parlant d'acreditacions i passis vip, en canvi, només és reproduir a petita escala la pitjor cara de qualsevol macrofestival. Per tant, el context segueix essent el mateix, i les normes de sempre es mantenen ben vigents. Per molt que només les assumeixi una vintena de persones, i per molt irrepetibles que siguin la màgia i l'ambient.

Recomanació: Inspira a Granollers

Avui m'agradaria recomanar-los un concert que tindrà lloc aquest dissabte, 31 de març (23h.) a la NAUB1, l'equipament musical del recinte Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers. INSPIRA, un dels valors a l'alça de l'actual panorama independent català, és el projecte de Jordi Lanuza, a qui alguns coneixeran per les seves col·laboracions amb gent com Maria Coma o Pau Vallvé, qui ha produït el seu darrer disc, "Escapistes". Folk reflexiu però intens, molt intens. Cançons i arranjaments de gran profunditat que els acosten a propostes com les de Fleet Foxes, Bon Iver o Iron & Wine. I entrades a tan sols sis euros. Si són dels que es pensen que a Granollers no hi passa res, acostin-se aquest dissabte a Roca Umbert. No se'n penediran.

Més info:
http://inspirabcn.bandcamp.com/
http://www.naub1.cat/