Ja no caldrà tenir por mai més...

INSPIRA

Tarambana, Cardedeu

15 de novembre de 2013

Un cop acabat el concert d'Inspira al Tarambana, un dels assistents parlava a l'exterior del recinte amb Jordi Lanuza, vocalista de la banda barcelonina. "M'has fet sentir bé", li deia. Aquest assistent havia tingut un mal dia en el pitjor dels sentits, però l'actuació que acabava de presenciar l'havia fet sentir bé. Darrerament exigim a la música aquella implicació social que ha de tenir l'art. Una implicació que, com evidencien anècdotes d'aquesta mena, pot passar per una vessant curativa i catàrtica. La d'il·luminar l'oient i fer-lo millor -no pas en el sentit competitiu de la paraula, sinó en l'humà-.

Inspira van actuar a Cardedeu reduïts al nucli bàsic de la formació, Lanuza a la veu principal i a la guitarra rítmica, i Fer Acosta a la segona veu, a la guitarra solista i a l'Omnichord. Presentaven el seu tercer disc, "Amunt!", espina dorsal del repertori juntament amb l'anterior "Escapistes" (2010). Lletres reflexives sobre acords menors, harmonies vocals que enllacen Simon and Garfunkel amb Fleet Foxes, les profunditats boscoses de Bon Iver i la intensitat de Neil Young. I la versió esquelètica de cançons tan enormes com "Onades de nit", "El refugi de les hores", "Nits d'hivern" o "Antigues maquinàries".

Al final d'aquest darrer tema, Lanuza va demanar al respectable que tanqués els ulls mentre cantava repetidament el vers "Ja no caldrà tenir por mai més". La funció de cantar, va explicar, inhabilita al cervell humà la de tenir por. Perdre la por cantant. Sens dubte, el moment defenitiu de la nit. El moment en què aquell assistent al concert s'havia sentit bé malgrat els motius que el podien impulsar a tenir por. La música com a revulsiu i catarsi. Si mesuréssim amb aquest baròmetre conceptes com l'èxit o el triomf, ens adonaríem que els grans triomfadors de l'àmbit musical no es troben a les mal anomenades llistes d'èxits, sinó tocant en espais de proximitat i parlant al seu públic de tu a tu.