Parlant de Burt Bacharach

Burt Bacharach.

Els apunts de distensió sempre són d'agrair, especialment en temps tan agitats com els que estem vivint. El periodista Xavier Graset va entrevistar la nit passada a l'escriptor Jordi Puntí en el marc del programa Més324 de la televisió pública catalana i amb motiu de la seva darrera obra, el recull de relats "Això no és Amèrica" (2017, Empúries). Van parlar del llibre, per descomptat, però també de moltes altres coses. I va aflorar la vessant melòmana d'entrevistador i entrevistat quan el primer va citar un d'aquells noms que des de temps immemorials són sinònim de bon gust. Burt Bacharach, de qui Graset va confessar haver-se comprat una extensa caixa antològica -entenc que es referia a "The Look of Love" (1998, Rhino)- per recomanació expressa de Puntí. Recomanar discos, i comprar-los. Dos conceptes que denoten un cert romanticisme a aquestes alçades i que ahir van penetrar com un elegant cavall de Troia en una graella televisiva dominada per la política i totes les seves conseqüències. I que ningú em malinterpreti: sóc perfectament conscient del moment polític (i social) que estem vivint, i sobretot de tot allò que ens juguem demà. Però si un apunt de distensió sempre és d'agrair, quan va acompanyat de bon gust encara ho és més.

Jordi Puntí - "Maletes perdudes" (2010)

Quatre germans, nascuts d'un mateix pare a quatre països i de quatre mares diferents, que no es coneixen entre ells però acabaran coincidint amb motiu de la recerca del citat progenitor. Un viatge per tot un seguit de ciutats (i carreteres) europees que desemboca als baixos fons de l'Eixample barceloní. I una de les obres de capçalera d'un Jordi Puntí que es va refermar amb aquest "Maletes perdudes" (2010, Empúries) com un dels autors més eclèctics i amplis de mires de la narrativa catalana contemporània. Una novel·la que pensa en gran de bon principi per a situar-se a l'alçada d'alguns dels referents foranis que la van inspirar. La meva recomanació literària per aquest Sant Jordi.