Concert solemne

STEVEN MUNAR & THE MIRACLE BAND

Apolo 2, Barcelona

7 de febrer de 2014

Ahir era el dia. Ja fa gairebé dos mesos que va veure la llum "Time Traveller", el quart disc en solitari d'Steven Munar. Durant tot aquest temps, l'anglomallorquí l'ha presentat en directe amb diferents formats i en diversos espais. Però el d'ahir, emmarcat en el cicle Caprichos de Apolo, era EL concert. Sí, amb majúscules. I no només per tractar-se de la presentació oficial del nou àlbum, sinó sobretot per la solemnitat d'una Miracle Band renovada però ben engreixada -sens dubte, els mesos a la carretera han servit per compactar la formació-. I per una llista de convidats tan solvents com són Juliane Heinemann (veu, guitarra i teclat), Miguel Pérez (steel guitar) i Roger Espa (saxofon i trompeta). Com no podia ser de cap altra manera, el repertori es va nodrir principalment de material recent -a destacar una contagiosa "Time Traveller" i l'arravatament elèctric en què va desembocar "Vampires"-, amb escapades puntuals al passat com "Golden Lights", el blues àcid de "Took a Train" o un "Morning Breeze" que ja té gust de clàssic. El d'ahir, doncs, era EL concert. Perquè més que presentar un nou disc, Munar va treure pit amb una Miracle Band més sòlida que mai -a destacar els apunts guitarrístics de Jonny Owens-. I, sobretot, va reivindicar-se com un dels compositors pop més privilegiats de la Ciutat Comtal.

Juliane Heinemann.

Juliane Heinemann, Maarten Swaan i Pilé on 45 a la NAUB1

* JULIANE HEINEMANN és una cantant i compositora berlinesa establerta a Barcelona. Durant els darrers anys, s'ha fet un nom a  l'escena autòctona amb un discurs propi que ha evolucionat del folk amb pinzellades jazzístiques a un rock alternatiu que mira de reüll a Neko Case i PJ Harvey. Les seves armes són una veu rica en registres i cançons tan majúscules com "Crazy Eyes", inclosa al seu darrer disc, "True Gods" (2012). També amb base d'operacions a Barcelona, l'holandès MAARTEN SWAAN té una innata vocació de rodamón que l'ha empès a girar per tota Europa i part dels Estats Units i l'Amèrica Llatina, col·laborant amb tota mena de músics i projectes -a destacar la seva tasca al capdavant del combo Melou-. En solitari ha editat dos discos -el darrer dels quals, una delícia titulada "Broken Bike" (2011)- on explora la vessant més reflexiva i detallista del folk i el pop a càmera lenta. Compartiran escenari aquest divendres, 19 d'abril, a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert). Obertura de portes a les 22h. Inici de les actuacions a les 23h. Abans i després dels concerts punxarà un servidor.

* PILÉ ON 45 és un club mensual dedicat a les cultures mod i sixties, així com a reivindicar el format vinil. Organitzat pel Colectivo Tiempos Modernos i després de dos anys celebrant-se a l'Anònims, aquesta primavera augmenta la seva programació passant un dijous al mes per la pròpia NAUB1. I a sobre, ho fa programant pel·lícules de culte per a complementar les seleccions musicals. Aquest dijous, 18 d'abril (20h.), serà el torn de "Gli Specialisti" (1969), un spaghetti western dirigit per Sergio Corbucci i protagonitzat per tot un Johnny Hallyday. D'altra banda, els selectors del Pilé tornaran l'endemà a l'Anònims, durant la festa de celebració del vuitè aniversari del restaurant-llibreria i després del concert de Carles Belda i Jaume Arnella (20h.). Activitat compatible amb els concerts de Juliane Heinemann i Maarten Swaan a la B1.

www.naub1.cat

Juliane Heinemann, envoltada de llibres

JULIANE HEINEMANN

Anònims, Granollers

16 de novembre de 2012

Hi ha situacions que fan que un se senti privilegiat. Per exemple, degustar en petit comitè una delícia musical que cada dia sona més fort. I a sobre, fer-ho en una sala plena de llibres. La sala era el restaurant-llibreria Anònims de Granollers. La delícia musical, ni més ni menys que Juliane Heinemann. Venia a presentar el seu segon disc, "True Gods", aquest cop sense banda d'acompanyament. Tota sola, servint-se únicament d'un teclat amb regust lo-fi, una vella guitarra que sonava a glòria i la seva veu de múltiples textures. I evidentment, un repertori que va alternar material de "True Gods" -a destacar moments com l'ascendent "I Love You, Brothers" o les enormes "Crazy Eyes" i "Let Me Dance"- amb material anterior però tan vigent com "While the Drum Keeps Waltzing" o una cristal·lina "Do You See Me", a més d'una versió de "Between the Bars" (Elliott Smith) i un parell de temes nous encara inèdits. Composicions fresques que reivindiquen el present creatiu de Heinemann i generen des d'ara mateix impaciència per a escoltar un tercer disc d'aquesta berlinesa establerta a Barcelona. Aquesta nit tocarà a la Jazz Cava de Vic, aquest cop amb una banda al darrere. Si els cau a prop, no s'ho perdin sota cap concepte.

http://julianeheinemann.com/

Audio: "I Love You, Brothers" - Juliane Heinemann

Juliane Heinemann, Bulma i els Sulfitos a Granollers

Fa temps que sentim dir que a Granollers no hi passa res. Fals, totalment fals. Com a mostra, dues propostes musicals que l'Anònims i la NAUB1 han programat de cara al proper divendres, 16 de novembre, i que són totalment compatibles pel que fa a horaris. Prenguin nota:

-JULIANE HEINEMANN: Cantant i compositora berlinesa establerta a Barcelona. Durant els darrers anys, s’ha fet un nom a l’escena autòctona amb un discurs propi que ha evolucionat del folk amb pinzellades jazzístiques a un rock alternatiu que mira de reüll a Neko Case i PJ Harvey. Les seves armes són una veu rica en registres i cançons tan majúscules com “Crazy Eyes”, inclosa al seu darrer disc, “True Gods” (2012). El presentarà en directe a les 8 del vespre, al restaurant-llibreria Anònims (c/. Ricomà, 57).

-BULMA i ELS SULFITOS: Els primers vénen del Garraf, els segons de la Selva. Tenen en comú el bon gust a l'hora de facturar refrescants melodies pop sobre una base folk. Presentaran respectivament els discos de debut "Petons de peix" (2012) i "Podria semblar il·lògic..." (2012), aquest últim produït per tot un Roger Gascon (Dunno, El Dia de la Barbota). Serà a les 11 de la nit, al centre de creació musical NAUB1 (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert). Abans i després del concert, un servidor estarà posant música enllaunada amb l'esperança de descobrir-los algun tresor ocult que els canviï la vida o, si més no, els alegri el dia (o la nit).

http://www.julianeheinemann.com/

http://bulma.bandcamp.com/

http://elssulfitos.bandcamp.com/

http://www.naub1.cat/

Juliane Heinemann a l'Heliogàbal

JULIANE HEINEMANN

Heliogàbal, Barcelona

25 d'octubre de 2012

"True Gods" (2012) ha suposat un salt de gegant per a Juliane Heinemann. Encara amb el folk i el jazz en el punt de mira, aquest segon treball penetra amb força en un rock pantanós, però en clau femenina -traços de Neko Case i fins i tot PJ Harvey- i sense més estridències de les necessàries. Es manté aquell to melancònic tan propi de la berlinesa establerta a Barcelona, però les cançons guanyen intensitat gràcies a una banda d'acompanyament -a destacar la guitarra de Jordi Matas- que ha esdevingut el complement perfecte per a una veu tan rica en colors com en textures. La mateixa banda que va cobrir-li les espatlles la nit passada a l'Heliogàbal, durant la presentació del disc en qüestió. Un torrent d'emocions per on van desfilar les onze perles que conformen "True Gods", i fins i tot alguna novetat que mai abans havia sonat en directe. Un passi majúscul on van destacar moments com l'elevada "Trees in the Spring" o la final "I Love You, Brothers", a més de "Crazy Eyes". El single del disc i un d'aquells hits en potència que no et pots treure del cap un cop l'has escoltat per primera vegada.

http://julianeheinemann.com/

Audio: "Crazy Eyes" - Juliane Heinemann

Recomanació: Juliane Heinemann presenta "True Gods"

JULIANNE HEINEMANN va néixer a Berlín, però des de fa ja alguns anys es troba establerta a Barcelona. Durant tot aquest temps, ha anat conquerint mica en mica l'escena local amb unes cançons melancòniques i a la vegada preciosistes, de melodies cristal·lines i un ventall estilístic que va del jazz al rock alternatiu més estripat. Aquest dijous, 25 d'octubre (22h.), presentarà el seu segon disc, "True Gods" (2012). I ho farà amb una banda d'acompanyament cobrint-li les espatlles. Serà a l'Heliogàbal de Barcelona (c/. Ramón y Cajal, 80 - metro: Joanic). Altament recomanable.

http://julianeheinemann.com/

Juliane Heinemann i Edith Crash al Niu

JULIANE HEINEMANN + EDITH CRASH

Niu Espai Artístic Contemporani, Barcelona

12 d'octubre de 2012

La intensa cortina de pluja que tapava el cel de Poblenou era el marc ideal per al doble cartell que presentava la nit passada el Niu. Dos valors a l'alça de l'escena barcelonina explorant conceptes com la intensitat o la profunditat aplicats al terreny del folk més inconformista. Per trencar el gel, Juliane Heinemann. Alemanya establerta a la Ciutat Comtal, ho va fer amb una deliciosa col·lecció de cançons a cau d'orella. Atmòsferes cristal·lines, melodies suaus i per sobre de tot una veu multicolor que tant pot apuntar registres jazzístics com mirar a l'indie rock d'autor. Edith Crash és l'altra cara de la moneda, una dona orquestra despatxant blues decadent i rock d'elevadíssim voltatge. Francesa establerta també a Barcelona fins fa pocs mesos, tornava ahir als escenaris catalans després d'una notable absència -durant la qual ha tingut temps de fer una gira per l'Argentina-. Ho va fer amb composicions noves -un dels temes sonava ahir per primera vegada en directe- i renovades versions de cançons que ja han adquirit la categoria d'himes subterranis. Quan el concert es va haver acabat, semblava que la pluja també anava perdent força a l'exterior. I és que pocs temporals poden igualar-se a una tempesta de tal magnitud.

Juliane Heinemann.

Edith Crash.

http://julianeheinemann.com/
http://www.edithcrash.com/

Recomanació: Juliane Heinemann + Edith Crash al Niu

Doble cartell de luxe. JULIANE HEINEMANN i EDITH CRASH. Dues cares d'una mateixa moneda. La primera, alemanya, és la de la calma. La del folk sofisticat, de to intimista i veu privilegiada. La segona, francesa, és la cara de la tempesta. La del blues cabaretesc i el rock d'alta intensitat a càrrec d'una irrepetible dona orquestra. Compartiran escenari aquest divendres, 12 d'octubre (20,00h.), al Niu Espai Artístic Contemporani de Barcelona (c/. Almogàvers, 208 - metro: Llacuna/Glòries). De debò, no s'ho perdin sota cap concepte.

http://julianeheinemann.com/

http://www.edithcrash.com/

Steven Munar & The Miracle Band a l'Anònims

STEVEN MUNAR & THE MIRACLE BAND

Anònims, Granollers (Barcelona)

28 de juny de 2012

La música d'Steven Munar sembla sortida d'altres temps. L'anglomallorquí evoca els Byrds de finals dels 60, els Beatles de "Help!" i "Rubber Soul", un jove Van Morrison i la línia invisible que enllaça el Greenwich Village de 1960 amb el Laurel Canyon d'una dècada més tard, i Leonard Cohen amb el Paul Weller de "Wild Wood" i el Josh Rouse de "1973". Ahir a la nit va tornar a l'Anònims amb nou disc sota el braç, "Break the Rules!" (La Produktiva), i amb The Miracle Band cobrint-li les espatlles. Una sòlida banda d'acompanyament que compta des de fa pocs mesos amb el reforç de l'alemanya Juliane Heinemann, a la guitarra i els cors. Una incorporació que eleva el repertori de Munar aportant nous colors i textures a cançons com "Morning Breeze" o "Golden Lights". Van ser dos dels moments àlgids del concert d'ahir, juntament amb els canvis d'intensitat de "Took a Train", la potència amb què el quartet va abordar "And if You Want My Records" i el final catàrtic amb "God Has Helped (Hallelujah)".

http://www.myspace.com/stevenmunar

http://www.myspace.com/julianeheinemann

Audio: "Took a Train" - Steven Munar & The Miracle Band