Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Larry McMurtry. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Larry McMurtry. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de gener del 2022

Peter Bogdanovich (1939-2022)

PETER BOGDANOVICH

(1939-2022)

Una crònica acurada de què significa ser adolescent en un poble perdut on mai no passa res i l'acció se l'ha de fer un mateix. També un cant a les bondats dels vells cinemes de poble, autèntics santuaris que han servit de refugi a tantíssimes ànimes inquietes, símbols d'un temps en què el món solia anar més a poc a poc i ser més digerible. Ens ha deixat Peter Bogdanovich, el cineasta que va portar a la gran pantalla "The Last Picture Show" (1966), la novel·la definitiva de Larry McMurtry –la pel·lícula es va estrenar el 1971 amb el mateix títol-. Exponent d'allò que es va anomenar New Hollywood, també va dirigir entre d'altres "Paper Moon" (1973), adaptació cinematogràfica d'una altra novel·la de pes, "Addie Pray" (1971), de Joe David Brown, i el documental "Runnin' Down a Dream" (2007), sobre Tom Petty and The Heartbreakers.

divendres, 23 d’abril del 2021

McMurtry per Sant Jordi


Els Estats Units més deixats de la mà de déu, retratats a partir de la perspectiva d'uns adolescents en guerra contra l'avorriment. I una declaració d'amor al cinema, entès com a setè art però també com els espais on es projecta. Els cinemes, sobretot els de poble, contemplats gairebé com a refugis. A un mes de la mort de Larry McMurtry, aquests últims dies m'ha vingut de gust recuperar una de les seves grans obres. També una de les grans novel·les nord-americanes de les passades sis dècades. "The Last Picture Show" (1966) és la meva recomanació literària per aquest Sant Jordi.

diumenge, 28 de març del 2021

Larry McMurtry (1936-2021)

Foto Diana Walker/Getty Images.

LARRY McMURTRY
(1936-2021)

Ens ha deixat Larry McMurtry, un dels grans novel·listes de l'Amèrica del Nord més indòmita però alhora més humana, autor entre d'altres de "The Last Picture Show" (1966), "Lonesome Dove" (1985), que li va valer un Pulitzer, o el guió de l'oscaritzada pel·lícula "Brokeback Mountain" (2005). Em quedo especialment amb el primer d'aquests tres títols, sens dubte una de les grans novel·les nord-americanes de les passades sis dècades, evocador retrat de la 'Small Town America' des de la perspectiva d'un grup d'adolescents en guerra permanent contra l'avorriment i la monotonia. També un sentit homenatge al cinema de poble entès com a últim refugi davant les inclemències del món exterior. Peter Bogdanovich la va portar a la gran pantalla el 1971 amb un jove Jeff Bridges en un dels papers principals, convertint-la també en un clàssic del setè art.

divendres, 10 de febrer del 2017

James McMurtry


Fins fa ben poc era una de les meves assignatures pendents familiaritzar-me amb l'obra de James McMurtry, fill del llegendari escriptor Larry McMurtry i responsable d'una trajectòria de més de dues dècades consagrades a explorar les carreteres secundàries del country alternatiu i el so Americana. Recentment vaig topar-me en una botiga de discos de segona mà amb un dels seus àlbums més celebrats, un "Childish Things" (2005) que li va valer nombrosos guardons i elogis. Un plàstic per a degustar amb calma i un bon whiskey a la mà, on participen figures com Joe Ely i farcit de cançons tan memorables com "See the Elephant""Charlemagne's Home Town". No tan sols el seu cognom és il·lustre: la seva música parla amb veu pròpia.