Els Estats Units més deixats de la mà de déu, retratats a partir de la perspectiva d'uns adolescents en guerra contra l'avorriment. I una declaració d'amor al cinema, entès com a setè art però també com els espais on es projecta. Els cinemes, sobretot els de poble, contemplats gairebé com a refugis. A un mes de la mort de Larry McMurtry, aquests últims dies m'ha vingut de gust recuperar una de les seves grans obres. També una de les grans novel·les nord-americanes de les passades sis dècades. "The Last Picture Show" (1966) és la meva recomanació literària per aquest Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada