Late - "We Came Home and There Was Nobody" (2016)

La malenconia sempre ha estat una de les espines dorsals del so de Late, però el seu nou treball deixa les coses clares des del propi títol per si encara en quedava algun dubte. "We Came Home and There Was Nobody" (2016) es pot considerar de fet com el primer disc oficial de la banda barcelonina: amb ell inauguren el seu compte de Bandcamp, i amb ell atorguen al repertori una cohesió que no tenien les peces presentades fins ara a través d'altres plataformes com Soundcloud o Myspace. Ens trobem davant sis temes que exploren les coordenades habituals del so de Late, aquelles atmosferes de penombra il·luminades per vitalistes harmonies vocals i arranjaments d'orgànica sofisticació, si bé aquest cop ho fan amb el grau de seguretat i coneixement de causa propis de qui acumula anys de carretera. I també des d'una estètica marcadament tardorenca, reforçada en gran part per la flauta travessera que guanya pes en peces com "People" o "Belong".

Late és una banda atípica en aquestes latituds. Un quintet de músics que s'intercanvien entre ells una instrumentació pròpia del folk, que prescindeixen de bateria malgrat haver-se format escoltant grups de pop i de rock, i que canten en anglès perquè així els ho demanen les seves cançons. Citen com a influències a Low, Sigur Rós o Arcade Fire: amb els primers comparteixen el gust pels acords menors i els tempos pausats, amb els segons un sentit de l'èpica que defuig la grandiloqüència per a centrar-se en els matisos, i amb els tercers l'amplitud de mires de qui sap definir un llenguatge pràcticament nou sense haver-se arribat a inventar res. Perquè Late no fan res que no s'hagi escoltat abans, però res del que fan s'havia escoltat mai tal i com ells ho presenten. Si el post-rock és el resultat d'utilitzar la instrumentació rock per a obrir camins que transcendeixen tal gènere, el que fan Late es podria perfectament etiquetar com a post-folk. Cançons que aglutinen i reinterpreten tradicions mil·lenàries en clau de present.


Més informació:
Late  /  Bandcamp

Post-folk?

LATE

Alfa en Viu, Barcelona

18 de gener de 2014

Si el post-rock s'ha definit tot eixamplant horitzons sonors a partir d'una instrumentació rock, el so de Late s'hauria de definir com a post-folk. Perquè utilitzen una instrumentació pròpia del folk, però el seu discurs no encaixa en cap definició coneguda, i a sobre eixampla horitzons amb cada canvi de formació. La d'ahir era la segona actuació que oferien amb l'actual line up -tancat amb l'entrada de Lia fa tan sols dos mesos-. I sí, es mantenien les textures slowcore d'uns Low, les cavalgades èpiques à la Arcade Fire i les escalades instrumentals d'uns Sigur Rós. Però és que també hi havia desenvolupaments catàrtics propis d'uns Explosions In The Sky i unes harmonies vocals celestials, cortesia de la nova incorporació. Sempre amb la permeabilitat com a filtre. La permeabilitat d'un quintet en constant moviment -els seus membres s'intercanvien els instruments gairebé a cada tema-, que mira sempre endavant perquè no sap mirar enrere. No en tinguin cap dubte, Late és ara mateix un dels projectes musicals més interessants de l'àrea metropolitana de Barcelona. Perquè evoquen desenes de referents però a la vegada sonen nous. Perquè tenen cançons enormes. I perquè la seva vocació no coneix límits.

Recomanacions: Flor Braier, Namina i Late

Amb el seu permís, els recomano dos concerts que tindran lloc a Barcelona aquest dissabte, 18 de gener, i que són compatibles tant a nivell d'horaris com de línia de metro:

-FLOR BRAIER + NAMINA. La primera ve de Buenos Aires, però ha passat bona part de la seva vida a Barcelona. El seu disc de debut, "Pony Feelings" (2011), és un deliciós exercici de folk de baixa fidelitat amb estètica indie. Cançons sense artificis, enregistrades a mig camí entre Catalunya i el Regne Unit, amb un punt naïf i amb una clara vocació transatlàntica. La segona va néixer a la Ciutat Comtal, però té arrels tant a casa nostra com al Brasil. Dues cultures, dues llengües i una passió incondicional per la poesia han donat lloc a un eclèctic repertori que enllaça gèneres com el folk o el jazz. Compartiran escenari a l'Antic Forn de Vallcarca (c/. Cambrils, 10 - metro: Vallcarca). Hora: 19h.

-LATE. Cinc músics que s'intercanvien constantment els instruments, prescindeixen de bateria i eixamplen les formes del folk sense ni tan sols haver-se adscrit a aquest gènere. Les seves cançons tenen quelcom d'Arcade Fire, Low, Iron & Wine i 16 Horsepower, però mantenen sempre un comú denominador. El d'un grup que aixecaria passions d'haver-se format al Canadà, i que és ara per ara un dels secrets més ben guardats de l'extrarradi barceloní. Ho podran comprovar a l'Alfa Bar (c/. Gran de Gràcia, 36 - metro: Diagonal/Fontana/Gràcia). Hora: 21,30h.

http://florbraier.bandcamp.com

https://soundcloud.com/naminanmn

https://soundcloud.com/late-bcn

Contra l'adversitat, savoir faire

LATE

FNAC Diagonal Mar, Barcelona

6 de juliol de 2013

Feia molt de temps que no presenciava un directe de Late. Massa temps. Durant tots aquests mesos, la banda barcelonina ha ampliat el seu repertori amb temes cada vegada més rodons i ha enriquit el seu discurs amb matisos que evidencien la seva vocació inquieta. Ahir a la tarda van oferir a l'FNAC de Diagonal Mar l'últim concert abans d'un merescut parèntesi estiuenc. Un concert marcat per la baixa per enfermetat de la seva darrera incorporació, una vocalista i percussionista que ha estat clau en el citat enriquiment del discurs sonor de Late i que es va trobar a faltar en determinats moments -un bon motiu per esperar amb ànsia que tornin als escenaris amb tota la formació-. Els quatre components restants van fer el que van poder, que no va ser poc, i van tirar endavant gairebé una hora de concert enfrontant-se a l'adversitat amb el seu habitual savoir faire i, com de costum, intercanviant-se els instruments entre ells. A escassos metres d'aquell petit escenari i en ple Parc del Fòrum, el gran públic dels macrofestivals ignorava el diamant en brut que s'estava perdent.

https://myspace.com/wearelate

Recomanació: Late en directe

Ja els n'he parlat en més d'una ocasió, i segueixo insistint-hi a risc de fer-me pesat. LATE és ara mateix un dels grups més interessants de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Indie pop a càmera lenta, sense bateria i amb pinzellades de folk. Cinc músics que s'intercanvien els instruments mentre deixen anar petites perles evocadores de Low, Wilco, Iron & Wine i els primers Arcade Fire. No han tocat en cap macrofestival, però cada concert seu suposa una d'aquelles dosis de frescor que tant es troben a faltar en un circuit cada dia més oficialista i encasellat. Si mai els han vist en directe ja saben de què parlo. Si no ho han fet, en tindran una nova oportunitat aquest dissabte, 6 de juliol (19h.), a l'FNAC Diagonal Mar de Barcelona (compatible en espai i temps amb el Cruïlla, si s'ho prenen amb calma).

https://myspace.com/wearelate

Nous temes de Late

Ja els he parlat en alguna ocasió de Late. Un grup del Vallès Occidental que practica indie pop sense bateria, influït per gent com Low, Iron & Wine, Sigur Ros, Calexico, Wilco o Arcade Fire. Després d'un període allunyats dels focus -que no pas d'inactivitat-, presenten temes nous al seu compte de Soundcloud. I val realment la pena que hi parin atenció perquè, si encara no ho han fet, descobriran una de les propostes més fresques i reivindicables de la perifèria barcelonina.

https://soundcloud.com/late-bcn

http://www.myspace.com/wearelate

Audio: "The Way Back Home" - Late

Late al Rouge Bar

LATE

Rouge Bar, Barcelona

27 de maig de 2012

Late citen entre les seves influències a bandes com Low o Sigur Rós. I si bé és cert que la pista d'ambdues formacions es deixa escoltar en un repertori que es va coent a foc lent, també ho és que no hi falten pinzellades de melanconia preciosista que remeten als Zombies més crepusculars, i harmonies vocals que evoquen els dies daurats de Laurel Canyon. Feia tres mesos que els de Cerdanyola del Vallès no actuaven en directe. Des d'aleshores, s'havien vist reduïts primer al nucli fundacional que integren Jaime, Marta i Javier, per ampliar-se posteriorment a quartet amb la incorporació de Guillem. Un altre multiinstrumentista, perquè Late és com una gran orgia musical on tothom toca de tot -teclat, guitarres, baix, glockenspiel, ukelele, banjo i el que els posin al davant-. Aquesta nova formació es va presentar en societat ahir al vespre en ple cor del Poble Sec barceloní, sota la sempre envolvent penombra vermellosa del Rouge Bar i en format acústic. Van obrir i van tancar amb una de les seves composicions més rodones, "It's Been a Long Time". Punt de partida i d'arribada d'una hora de repertori on tampoc van faltar títols com "Broken Pieces" o l'homònim "Late". Arguments de sobra per a no perdre la pista a un projecte que hauria de fer córrer rius de tinta en un futur no gaire llunyà.

http://www.myspace.com/wearelate

L'orgia musical de Late

Javier

Guillem

Marta

Jaime

Sota la sempre envolvent penombra vermellosa del Rouge

Audio: "It's Been a Long Time" - Late

Recomanació: Late

LATE és un grup atípic a la perifèria barcelonina. Els seus components s'intercanvien constantment instruments com el teclat, el glockenspiel, el violí o la guitarra. Combinen la melanconia de Low amb l'èpica d'Arcade Fire, i la senzillesa d'Iron & Wine amb la majestuositat de Sigur Ros. Aquest diumenge, 27 de maig (20h.), presentaran la seva nova formació amb un concert acústic al Rouge Bar de Barcelona (c/. Poeta Cabanyes, 21 - metro: Paral·lel).

http://www.myspace.com/wearelate