Coses que fan reflexionar.
Bibiana Ballbé porta diversos dies instal·lada en una habitació d'un hotel de Barcelona, des d'on escriu breus cròniques que publica el diari El Periódico a la seva edició digital. Ahir, per exemple, Ballbé es referia a un concert que va tenir lloc a la citada habitació i on van tocar -amb el llit com a escenari i adaptats al format reduït que requerien les circumstàncies-
Love Of Lesbian,
Mazoni i
Inspira.
"20 persones de públic i una màgia irrepetible en l'ambient", celebrava la cronista després d'haver traslladat a una habitació d'hotel quelcom que, malgrat resultar original, no és pas nou: ja fa temps que públic i artistes opten per celebrar concerts en sales d'estar i altres espais poc habituals, davant les dificultats creixents que presenten els circuits tradicionals de música en directe.
"Descontextualitzar l'essència de la cultura té premi", afegia Ballbé,
"i en aquest cas tots els presents vam guanyar. Acreditacions, agents de seguretat, passis vip, artistes de primera i un públic entregat. Un Mini Festival en tota regla i amb llicència per trencar totes les normes". Dels repertoris, l'actitud dels músics damunt l'improvisat escenari o qualsevol altre detall referent als concerts i la música en si, no en parlava.
Personalment, m'agraden molt la part de descontextualitzar l'essència de la cultura i la de trencar totes les normes. També m'agrada això que tothom hi guanyi, i que el públic estigués entregat davant un cartell que realment s'ho valia. El que ja no m'agrada tant és que el festival de torn estigui patrocinat per una marca de cotxes -se n'adonaran si miren el nom de l'esdeveniment, que cal no confondre amb el molt més veterà i independent Minifestival-. I encara menys la part de les acreditacions, els agents de seguretat i els passis vip en un concert d'aforament tan limitat. Perquè tot això em porta a preguntar-me què és el que suposadament ha guanyat tothom, què dimonis és el que s'ha descontextualitzat i quines normes s'han trencat. Fer un concert en una sala d'estar per a esquivar els obstacles propis de la indústria cultural, sí que és descontextualitzar i trencar normes en el millor dels sentits. Fer exactament el mateix en una habitació d'hotel, sota el patrocini d'una marca automobilística i parlant d'acreditacions i passis vip, en canvi, només és reproduir a petita escala la pitjor cara de qualsevol macrofestival. Per tant, el context segueix essent el mateix, i les normes de sempre es mantenen ben vigents. Per molt que només les assumeixi una vintena de persones, i per molt irrepetibles que siguin la màgia i l'ambient.
